Edmund Phelps
Professor de la Universitat de Columbia, director del seu Centre sobre Capitalisme i Societat, premi Nobel d’Economia el 2006 i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Juan Vicente Sola
Professor de la Universitat de Buenos Aires, director de l’Institut de Metodologia de les Ciències Socials de l’Argentina i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Edmund Phelps, premi Nobel d’Economia el 2006 i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), i Juan Vicente Sola, professor de la Universitat de Buenos Aires i acadèmic de número de la RAED, analitzen a l’estudi “What’s the Matter with South America?” (Què passa amb Sud-amèrica?) els problemes econòmics, polítics i socials que pateix aquest subcontinent a causa d’una cultura de corporativisme i clientelisme fortament arrelada que impedeix la dinamització de les seves societats. Un problema que, per als autors, se suma al difícil accés a l’educació d’amplis sectors i a una quasi impossible escalada social.
“Els problemes d’Amèrica de Sud reflecteixen deficiències de govern generalitzades, a causa de les institucions que van sorgir a la regió i als valors que les sustenten, enemics de l’èxit individual. Tot això ha donat lloc al corporativisme, un sistema que impedeix la competència política i econòmica, en nom de l’harmonia social i la unitat nacional. El resultat és una economia en la qual el sector empresarial està enredat amb el sector públic i lligat per restriccions estatals. Tot i així, aquest corporativisme no és tot el problema: els pobles sud-americans han estat lligats a un tradicionalisme poc definit i només una minoria de persones aconsegueixen progressar”, inicien la seva reflexió els acadèmics de la RAED.
Per a Phelps i Sola, la reacció dels governs del subcontinent als moviments d’arrel socialista al llarg de segle XX va ser copiar models populistes com els de Francisco Franco a Espanya, Benito Mussolini a Itàlia o António d’Oliveira Salazar a Portugal, vinculant institucions com empresa pública, sindicats i església. Un model amb el qual aquestes societats no han trencat, a diferència del que sí va succeir a Europa. Davant d’aquesta evidència, molts ciutadans només troben una solució a la immigració.
Els autors consideren que, paradoxalment, una pandèmia com la provocada pel coronavirus causant de la Covid-19 pot resultar un punt d’inflexió per a Sud-amèrica, ja que tant Amèrica del Nord com Europa frenen el que era una ferma aposta per la globalització. “Les poques companyies cosmopolites de Sud-amèrica tenen l’oportunitat, després d’estar a l’ombra durant un segle o més, de florir i deixar una marca a l’escenari mundial, suposant que la pandèmia es controli ràpidament. La tendència a occident suposa un retorn al tradicionalisme. Als occidentals d’avui els interessa més els diners que la novetat, la seguretat més que l’aventura. La competència està donant pas a la protecció estatal. Les amenaces i favors del president dels Estats Units Donald Trump a les empreses, representen un pas més cap al corporativisme al seu país. Llevat que aquest canvi als valors s’inverteixi, occident podria trobar-se amb l’Amèrica de Sud d’avui”, conclouen.
