Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta del col·lectiu Citizens pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), denúncia a l’article “Manipulación gubernamental del borrador del informe de la Comisión de Venecia”, publicat el 2 de març passat al diari digital El Imparcial, la maniobra que va fer el Govern presidit per Pedro Sánchez de l’esborrany de l’informe de la Comissió de Venècia, un òrgan consultiu del Consell d’Europa format per experts independents en el camp del dret constitucional, ja que el document va ser filtrat a la premsa abans que tant l’oposició, com a sol·licitant, com el mateix Executiu realitzessin les esmenes que consideressin oportunes.
“D’una manera poques vegades vista en una democràcia i, per desgràcia, massa habitual a casa nostra, acabem d’assistir una maniobra insòlita del nostre Govern, consistent en la manipulació d’un esborrany de l’informe que ha d’emetre la Comissió de Venècia sobre la llei d’Amnistia i el respecte a l’Estat de Dret a Espanya. Sense cap rubor, i amb una palmària falta de lleialtat, el Govern ha filtrat a diversos mitjans de comunicació l’esborrany que aquest organisme ha enviat a les autoritats espanyoles dins de l’habitual tràmit d’esmenes que té lloc en el procediment d’elaboració del mateix”, inicia la reconeguda jurista la seva argumentació.
Per a la vicepresidenta de la RAED, la Comissió de Venècia no ha de valorar la constitucionalitat de la llei, ja que no entra a la seva competència, donat que això correspon als òrgans interns del país concernit, però sí que considera que en ser tan controvertida la seva constitucionalitat, seria bo que l’elaboració d’una llei d’aquesta magnitud i transcendència s’adoptés mitjançant una reforma constitucional. Així mateix, assenyala que en ser una llei tan important hauria de ser adoptada per una àmplia majoria parlamentària, que no s’hauria hagut de tramitar amb urgència i que hauria de comptar amb els informes tècnics preceptius.
“Si bé la Comissió de Venècia considera que la reconciliació o la pacificació d’un territori pot ser un objectiu legítim per adoptar una amnistia, s’hauria hagut de fer un estudi previ d’impacte de la norma, per veure si es complia el principi de proporcionalitat i si s’incloïen les persones degudes, ja que no es poden adoptar aquestes normes, segons la mateixa Comissió, en favor de persones determinades, sinó amb criteris d’interès general. Tampoc no veu clar de quina manera l’amnistia afecta els delictes de terrorisme, ja que estableix que no serà aplicable quan hi hagi sentència ferma i, per a la Comissió, l’etapa procedimental és irrellevant sobre això. Aquí cal assenyalar, a més, que la Comissió ha analitzat el primer text de la proposició de llei, ja que actualment està en discussió al Congrés quins delictes de terrorisme poden ser amnistiats i quins no, augmentant la manca de claredat de la proposició de llei sobre això”, conclou Freixes.