Francisco López Muñoz

Dr. Francisco López Muñoz

Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, membre fundador del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc, membre de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts Militars i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha publicat l’article “Ataques químicos en la guerra de Ucrania: ¿Amenaza improbable o evidencia factible?”, on aborda l’evolució històrica de les armes químiques i el desenvolupament dels programes d’agents neurotòxics per part de l’extinta Unió Soviètica, descriu les característiques i els efectes tòxics de l’última generació d’aquests agents neurotòxics, els “novitxoks”, i el seu ús com a eines de terrorisme d’estat per part de Rússia.

“L’ús de substàncies químiques com a eina bèl·lica enfonsa les seves arrels als primers conflictes armats de què es té constància al llarg de la història de la humanitat. Només cal recordar, per exemple, la contaminació, per part dels exèrcits cartaginesos, dels magatzems de vi amb arrel de mandràgora, els alcaloides actius dels quals (atropina, escopolamina, etc.) ocasionaven la sedació dels seus enemics, però el gran desenvolupament d’aquesta modalitat bèl·lica té l’origen en l’auge de la indústria química durant el segle XIX, fonamentalment a l’àrea d’influència d’Alemanya, que va permetre la producció a gran escala de compostos tòxics que van ser emprats com a armes de destrucció massiva durant la Primera Guerra Mundial per tots dos bàndols enfrontats, tot i que l’ús de gasos asfixiants i deleteris estava prohibit per la Conferència Internacional de Pau de l’Haia del 1899 i la posterior Convenció de l’Haia del 1907″, inicia l’expert la seva argumentació.

L’acadèmic considera que si bé és altament improbable l’ús d’aquest tipus d’armes a la guerra convencional que Rússia va iniciar a Ucraïna, si és possible utilitzar-lo en atacs terroristes de falsa bandera. López Muñoz ressenya l’ús d’armes químiques en conflictes armats, des de la Primera Guerra Mundial fins a l’actualitat, i assegura que malgrat els esforços internacionals per prohibir-ne l’ús, aquestes armes continuen sent una amenaça real. En concret, esmenta la manca de control sobre les reserves d’armes químiques de Rússia i la possibilitat del seu ús en aquesta guerra, encara que no hi ha proves confirmades fins ara. L’expert recorda que tant Ucraïna com Rússia són signataris de la Convenció sobre Armes Químiques i violar-la tindria, almenys sobre el paper, greus conseqüències. Tot i això, destaca l’amenaça real d’atacs terroristes que podrien desestabilitzar la regió i causar pànic tenint en compte la disponibilitat d’agents “novitxok” a Rússia, cosa que representa una amenaça potencial per a la seguretat internacional. López Muñoz destaca l’esforç internacional per prevenir l’ús d’aquest tipus d’armes que lidera l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques.

“A manera de colofó, podem concloure que la proliferació de les armes de destrucció massiva, en general, i les armes químiques, en particular, així com els seus vectors de llançament (principalment míssils i drons), representen una seriosa amenaça per a la pau i seguretat internacional i, en el cas de la guerra d’Ucraïna, afecten directament la seguretat de la Unió Europea. Adicionalment, els ‘novitxoks’ disponibles per Rússia representen avui un motiu d’enorme preocupació en el camp de les armes químiques, i n’hi ha moltes incerteses que encara han d’aclarir-se. Globalment, es fa difícil calcular el resultat d’un hipotètic ús d’aquestes armes en aquest conflicte bèl·lic, bé per actors estatals o pel seu desviament, de manera intencionada o no, a intervinents no estatals”, conclou l’autor.

Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia i doctor en Llengua i Literatura Espanyoles, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Yad Vashem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre de Madrid i membre de prestigioses acadèmiques científiques internacionals. Ha participat en nombroses investigacions i és autor de monografies i articles a les seves àrees de recerca.