Julio Frenk, doctor en Medicina i Sociologia, i María Vallet, doctora en Ciències Químiques, van ingressar com a acadèmics d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una solemne sessió que es va celebrar al Paranimf de la Universitat Complutense de Madrid el 28 de juny passat. Durant la mateixa sessió van ingressar com a acadèmics de número de la Reial Corporació la doctora en Comunicació i acadèmica corresponent Cecilia Kindelán i el doctor en Economia i Empresa Felipe Hernández Perlines. La sessió va estar encapçalada pel president de la Junta de Govern de la RAED, Alfredo Rocafort, i van respondre als discursos d’ingrés en nom de la institució, respectivament, els acadèmics de número José Ramón Calvo, Maria Àngels Calvo i Rafael Urrialde i l’acadèmic d’honor Francisco González de Posada. L’acte es va poder seguir tant de manera presencial com en streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on es pot visionar.
Rector de la Universitat de Miami, degà de l’Escola de Salut Pública T. H. Chan de la Universitat de Harvard i exdirector executiu de Recerca i Informació per a les Polítiques de l’Organització Mundial de la Salut, Julio Frenk va llegir el discurs d’ingrés “Salud y educación superior: transiciones y revoluciones”, en què va analitzar els profunds canvis que estan ocorrent en aquests dos àmbits crucials des de la seva pròpia experiència i les dimensions temporal i espacial per tal d’anticipar les noves tendències i la seva evolució.
“La pandèmia va posar de manifest les limitacions dels actuals esquemes, cosa que fa urgent el desenvolupament d’un nou model d’atenció amb els atributs següents: anticipatori i predictiu, centrat en les persones, compromès amb la qualitat, integral, continu, diversificat, multidisciplinari, interconnectat a través de xarxes en diversos àmbits, sostenible, responsable i innovador. Aquest nou model d’atenció és impulsat per la convergència entre quatre àrees del progrés humà que fins ara s’havien desenvolupat de manera separada: els descobriments en les ciències de la vida, especialment la genòmica, els avenços en les tecnologies de la informació, especialment la capacitat d’analitzar quantitats massives de dades, resumida en el concepte de big data; de valor social, i la mobilització ciutadana, base de la transparència i la rendició de comptes per garantir una adequada rendibilitat de la inversió pública en salut”, va argumentar.
Per la seva banda, Maria Vallet, catedràtica de Química Inorgànica i directora del Departament de Química Inorgànica i Bioinorgànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid, va abordar els “Nanotransportadores de medicamentos para combatir la infección: nanopartículas de sílice, bacterias y células”, on planteja alternatives eficaces davant del problema cada cop més urgent del consum excessiu d’antibiòtics, que farà que en pocs anys hagin perdut la seva eficàcia i es multipliquin les morts per infecció. “Cal buscar solucions que han de ser eficaces, ja que interessa que els fàrmacs actuïn només on són necessaris i alhora aconseguir que entrin al cos humà dosis infinitament petites”, va avançar.
“Com a idea de futur podem pensar a dissenyar nanopartícules de sílice com a nanodispositius multifuncionals d’administració de fàrmacs. Així es podrien tractar malalties infeccioses i ser la solució a aquest greu problema, brindant l’oportunitat de desenvolupar teràpies personalitzades a través de l’alliberament de fàrmacs de forma controlada que arribin només al lloc d’infecció, això permetrà utilitzar dosis infinitament més petites, cosa que pot resoldre gran part dels problemes que se’ns acosten, tant els nanomaterials de silici com els de sílice es poden sintetitzar amb nombrosos porus pels quals introduir els medicaments. Els fàrmacs, inclosos els poc solubles en aigua, es poden carregar als porus i protegir-se de l’entorn biològic fins que la partícula arribi a destinació”, va explicar.
Cecilia Kindelán, directora dels programes EMBA i PIDD d’ESIC Business & Marketing School, va pronunciar el discurs “La inteligencia artificial y la ética: navegando por los desafíos del futuro”, en què va reflexionar sobre els desafiaments ètics i morals que planteja la ràpida evolució de la intel·ligència artificial, que tant les institucions com la societat han d’abordar per garantir un desenvolupament responsable i beneficiós per a la humanitat. Per això, l’acadèmica va analitzar l’evolució d’aquesta tecnologia disruptiva, el context, la definició, el recorregut històric i els mites, per passar a reflexionar sobre els beneficis, especialment sobre el seu potencial transformador.
“La intel·ligència artificial és una eina poderosa que pot transformar la nostra societat. No obstant això, hem d’abordar els desafiaments ètics associats per garantir que s’utilitzi de manera responsable i en benefici de la humanitat. En adoptar un enfocament centrat en l’ètica, podem navegar per aquests desafiaments i construir un futur on la IA millori les nostres vides. Això inclou la presa de decisions, la transparència i la responsabilitat en el desenvolupament i l’ús de la tecnologia. Dissenyar solucions concretes i coordinades que permetin actuar per afrontar els reptes actuals reals de la IA, incloent-hi la regulació, és fonamental. Abordar aquests reptes requereix la col·laboració i la participació dels sectors més afectats de la societat, juntament amb els necessaris coneixements tècnics i de governança. És hora d’actuar amb ambició, saviesa i cooperació. Hauríem de témer no les màquines, sinó la intenció que els humans posem a aquestes màquines, i l’ètica hauria de ser el pont de comunicació entre tots dos”, va afirmar.
Finalment, Felipe Hernández Perlines, catedràtic d’Organització d’Empreses de la Universitat de Castella-la Manxa i Vicepresident de l’Acadèmia Europea de Direcció i Economia de l’Empresa, va llegir el discurs “La riqueza socioemocional: factor clave en la investigación sobre empresa familiar”, on va analitzar la situació d’aquest model empresarial i va avançar tant els seus reptes de futur com les noves línies de recerca sobre aquest model corporatiu que presenta enormes avantatges competitius al mercat malgrat els seus recurrents problemes de múscul econòmic.
“Les empreses familiars són el pilar de moltes economies. Espanya no n’és una excepció: el 88,8% de les empreses són familiars, creen el 66,7% de l’ocupació i el 57,1% del valor afegit. La continuïtat generacional deu ser un dels objectius fonamentals d’aquest tipus de societats, tenint en compte que algunes porten més de 10 generacions en funcionament, per això s’han convertit en un model de recerca, amb càtedres universitàries i revistes especialitzades, a més d’organitzacions pròpies. Al llarg de les últimes dècades, han proliferat els estudis sobre l’empresa familiar, que tenen un gran component emocional en la seva evolució”, va explicar.
