Dr. Pedro Nueno

Dr. Pedro Nueno

Pedro Nueno, professor d’IESE Business School-Universitat de Navarra, president de l’Escola de Negocis Internacional Xina-Europa i acadèmic de número i president de la Secció de Ciències Socials de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va liderar el passat 4 de juliol una nova trobada del Grup de Harvard que ell mateix impulsa i que en aquesta ocasió es va reunir a Boston i Nova York per estudiar com millorar la captació d’inversions per a les empreses catalanes i analitzar el futur de Barcelona com a ‘hub’ i pol d’atracció empresarial. Tal com recull un ampli reportatge publicat a “Diners”, el suplement econòmic del diari “La Vanguardia”, la capital catalana se situa encara darrere dels hubs europeus de capçalera, com Berlín, París o Londres, en termes de captació de recursos financers per invertir. Per darrerre fins i tot, en aquest aspecte, en comparació de capitals aparentment menys destacades, com Milà o Àmsterdam.

A la trobada van participar personalitats de l’empresa espanyola de primer nivell, formades a la prestigiosa universitat nord-americana i convidats del tema en debat com ara Eran Orr, conseller delegat d’ XRHealth; Josep Maria Romances, president de Closa Investment Partners: Josep Lluís Sanfeliu, president i cofundador d’Asabys Partners; Ignacio García Nieto, conseller delegat de Riva y García; Iduun Jonsdottir, conseller delegat d’IESE a Nueva York; Helena Guardans, presidenta de Webhelp Spain; Ildefonso García Serena, publicista i conseller delegat de GRM i ambaixador extraordinari de la RAED; Michael Goldenberg, director general i director corporatiu de Value Retail; Maite Malet, executiva d’Absys a Nova York; Fernando Serrate, assessor d’empreses i ex-responsable a Catalunya de KPMG; Ramon Benet, Venture Partner d’Asabys Partners; Liling Qi, sòcia directora de Qimeng Abogados i directora general de Puente China-España, i Santiago Tarín, president executiu de Master Consulting.

Els participants van coincidir que Barcelona entreveu una nova fase del seu desenvolupament coincidint amb els relleus a la seva alcaldia i amb canvis estructurals com la decadència de la indústria tradicional, els límits del turisme, els imperatius derivats de la lluita contra el canvi climàtic o la necessitat de polítiques d’habitatge que ajustin la desigualtat, explica en la informació esmentada el periodista Manel Pérez. “És possible que el tradicional allunyament empresarial local de les activitats financeres i l’actitud refractària al finançament extern expliquin les escasses vinculacions amb el món financer global. Sempre és difícil endevinar la causa, però la constatació evident és que Barcelona, en termes financers, és una plaça gairebé deserta, amb poca representació directa dels grans inversors o operadors del mercat de capitals i inversió i amb una capacitat limitada de generar recursos interns, és a dir a través de la inversió dels empresaris locals o dels seus ‘family offices’, ja que aquests són un grup reduït i majoritàriament amb un abast força limitat”, assenyala Pérez sobre les reflexions del debat entre els emprenedors i experts en desenvolupament empresarial.

Un dels assumptes que es van debatre a la trobada va ser la polèmica ampliació de l’aeroport del Prat, considerada pels experts com un element fonamental d’impuls i de desenvolupament econòmic. A això es van situar diverses limitacions polítiques i administratives i una original recepta en què tots van coincidir: la fórmula de les cinc C. Són les inicials de cinc conceptes considerats clau per al futur de Barcelona i Catalunya com a referents internacionals. Començant per les “connexions”, on precisament l’ampliació de l’aeroport va focalitzar el debat, i seguint per la “comunicació” i la imatge, que segons els experts està descurada, a l’hora tant d’informar del que es fa al món exterior com al món econòmic barceloní. Una altra de les C és la de “cultura”, ja que segons els analistes fa anys que no es produeixen propostes dinamitzadores, i una altra la de “cooperació”, en particular la público-privada, considerada com a desoladora, i la institucional, per qüestions merament polítiques i partidistes. L’última C és la de “córrer”, en referència a l’agilitat de què s’han de dotar les empreses per competir.