Dr. Bernat-Noël Tiffon

Dr. Bernat-Noël Tiffon

Bernat-Noël Tiffon, reconegut expert en medicina legal i forense, president del Consell Superior Europeu de Doctors i Doctors Honoris Causa, professor de Psicologia Jurídica a la Universitat Abat Oliba i de Psicologia Criminal i de Violència de Gènere i Violència Domèstica a ESERP Digital Business School & Law School (Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya) i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), prologa l’obra “Hibristofilia. Un cuento de encerr(hadas)”, escrita per la criminòloga Carlota Elias Munárriz, la qual prova de donar resposta a l’atracció d’algunes dones per homes perillosos, violents o directament criminals. Presentat el passat 19 de juny a la llibreria La Salvatge Llibres de Sant Cugat del Vallès, el llibre porta com a explícit subtítol “La realidad del por qué te gustan los chicos malos”.

En un to divulgatiu, l’estudi aborda dos trets de conducta que si bé són coneguts, no ho solen ser les seves causes i conseqüències. Es tracta de l’enclitofília, definida com la parafília consistent en l’atracció que presenten i senten algunes dones pels assassins, i la hibristofília o síndrome de Bonnie and Clyde, parafília en la qual l’excitació sexual i l’obtenció de l’orgasme es produeixen com resposta a mantenir una relació amb una persona que ha comès una fatalitat, engany, mentida, infidelitats conegudes o crims com violacions, assassinats o robatoris a mà armada.

Bonnie Parker i Clyde Barrow (Bonnie y Clyde)

Bonnie Parker i Clyde Barrow (Bonnie i Clyde)

“Des de la base de la meva pròpia experiència al llarg dels meus 25 anys com a psicòleg forense i en la docència acadèmica i universitària donant l’assignatura de Psicologia Criminal i Forense no crec que m’erri en opinar que probablement la fenomenologia psicològica de la hibristofília i l’enclitofília s’haurà estudiat, analitzat, abordat o investigat més des d’un vessant de treball de camp que de feina de laboratori, visualitzant aquest fenomen a través d’un vidre com si d’un simple espectador ho veiés des d’un expositor o des d’una vitrina. Crec, a risc d’equivocar-me, que molt pocs professionals s’hauran trobat als seus despatxos casuístiques que es contextualitzin en la hibristofília (o enclitofília). I encara que hagin pogut tenir l’oportunitat d’experimentar alguns d’aquests casos, tampoc no solen ser posats fàcilment en coneixement en la comunitat científica, exceptuant si la persona implicada desitja exposar-lo públicament”, reflexiona Tiffon al seu pròleg.

Per a l’expert, la hibristofília no és un trastorn, sinó una inusitada i marcada tendència afectivosexual cap a subjectes que destaquen per la notorietat que els aporta la seva figura criminal, per més que hi ha moltes casuístiques que no surten a la llum. Tampoc no es tracta d’una tendència, ja que sempre ha existit. “Què pot explicar el que una dona es vulgui acostar afectivament i emocionalment a un subjecte intern de presó amb antecedents criminologicopenals? Morbo i atracció sexual? Sentiment de pena? Sentiment de compte de maternitat (per rol social de gènere)? Sentiment de superioritat? Afany de protagonisme i/o notorietat social? Increment de l’autoestima? Possiblement, aquestes preguntes formulades queden curtes i segur que encara n’hi ha d’altres que puguin justificar l’existència d’aquest fenomen”, resumeix l’acadèmic.

Tiffon ha intervingut en casos criminològics que pertanyen història contemporània de la crònica negra espanyola d’ampli radi i impacte social, ha impartit docència universitària en centres espanyols i internacionals i és autor de més de 20 llibres sobre la matèria, a més d’un reconegut divulgador de la psicologia forense acadèmica com a conferenciant i gestor i organitzador d’esdeveniments i jornades de referència en aquests àmbits. Compta amb l’acreditació nacional com a psicòleg expert en psicologia jurídica i psicologia forense del Consell General de Col·legis Oficials de Psicòlegs, és membre de l’Acadèmia dels Estats Units de Ciències Forenses, de l’Acadèmia dels Estats Units de Psiquiatria i Llei, de la Societat Canadenca de Ciències Forenses, de l’Acadèmia Internacional de Medicina Legal, de l’Associació Francesa de Criminologia i de la Societat Mexicana de Criminologia.