Dr. August Corominas
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “L’illa del doctor Moreau i els ‘therians’“, en què reflexiona sobre la identitat humana i animal. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles Els secrets de la longevitat i les ‘zones blaves’, “Atenció a les caigudes, de nit i de dia”, “La bona vida i la vida bona”, “Vida biològica i Vida Quàntica”, “Hospitals intel·ligents”, “Cosmonàutica i medicina espacial”, “El maltractament i la seva gestió”, “Biologia quàntica”, “El negre de Banyoles (boiximà o hotentot)”, “Polidactília”, “Adolescència, edat crítica de la vida humana”, “Les sirenes, il·lusió de navegants i homes de mar”, “Alimentació bíblica: aliments purs i aliments impurs”, “Els famèlics de Gaza”, “Sexologia a l’adolescència i a la somatopausa: (andropausa i menopausa), “Ciberatacs, ciberguerra i ciberseguretat”, “Refugiats”, “La maldat humana”, “Geoestratègia de les terres rares”, “Consciència i omissió: la misèria del governant”, “Plasticosi” i “Humanització”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
L’illa del doctor Moreau i els ‘therians’
Sí. A “L’illa del doctor Moreau” (1896), de Herbert George Wells, la intenció principal va més enllà d’explicar una història de terror o ciència-ficció. Wells fa servir l’illa i els experiments del doctor com una crítica i reflexió moral sobre diversos temes.
Les intencions principals de la novel·la són una crítica a la ciència sense ètica, ja que el personatge del doctor Moreau representa el científic que experimenta morals sense límits i Wells qüestiona si la ciència ha de tenir fronteres ètiques; una reflexió sobre què significa ésser humà, ja que les criatures creades per Moreau (meitat animals, meitat humans) mostren el fràgil que és la civilització i planteja què ens diferencia realment dels animals; una crítica social a la societat victoriana, en la que l’autor també suggereix que les normes socials que ens fan civilitzats poden ser artificials i fràgils, i una advertència sobre el poder i el control, ja que Moreau intenta imposar lleis a les seves criatures, la qual cosa simbolitza el control autoritari i les conseqüències de jugar a ser déu.
En resum, la novel·la no tracta només de monstres o experiments, sinó dels límits de la ciència, la naturalesa humana i la moralitat. Una reflexió molt adequada quan s’han posat de moda els “therians”, persones que asseguin una connexió profunda, espiritual o psicològica, amb un animal, identificant-se com a tal al seu interior.
