Francisco López Muñoz
Professor de Farmacologia, vice-rector de Recerca i Ciència i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al portal especialitzat The Conversation l’abril del 2021 i replicat per diversos mitjans espanyols i hispanoamericans
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), recupera la figura de metge alemany Josef Mengele, conegut pels seus experiments mortals amb presoners dels camps de concentració de l’Alemanya nazi, a l’article “¿Por qué Josef Mengele es el criminal de guerra nazi más conocido?”, publicat al portal especialitzat The Conversation l’abril passat i reproduït des de llavors per diversos mitjans espanyols i hispanoamericans. L’acadèmic signa aquest article al costat de Francisco Pérez Fernández, professor de Psicologia Criminal, Psicologia de la Delinqüència, Antropologia i Sociologia Criminal de la Universitat Camilo José Cela.
Conegut com l’Àngel de la Mort durant la Segona Guerra Mundial, Mengele havia obtingut doctorats en Antropologia i Medicina i iniciat una carrera com a investigador fins que es va afiliar al Partit Nazi el 1937 i a les SS el 1938. Això el va portar que a l’inici de la guerra fos assignat com a oficial metge de batalló, tot i que a principis del 1943 es va traslladar al servei de camps de concentració i va ser destinat al camp d’Auschwitz. Una trajectòria criminal a la qual se suma, com expliquen els autors, la seva fugida a l’Argentina i Brasil a la finalització del conflicte, eludint així els Judicis de Nuremberg, en els quals es van condemnar a altres destacats metges que havien col·laborat amb els horrors del nazisme.
“Per circumstàncies fortuïtes i atzaroses, va aconseguir evadir l’acció de la justícia i fugir a Sud-amèrica; va visitar Europa en diverses ocasions, quan era perseguit per organitzacions caça nazis; va escapar als operatius del Mossad -el servei d’intel·ligència israeliana-; durant la seva vida es van estrenar diverses pel·lícules de ficció basades en les seves activitats, i, a més, la seva mort va ser peculiar i accidental”, s’assenyala a l’article. De fet, Mengele va morir ofegat després de patir un ictus mentre nedava a la platja de la localitat brasilera de Bertioga el 1979 i va ser enterrat sota el nom fals de Wolfgang Gerhard. Les seves restes van ser exhumades i identificats per un examen forense el 1985.
Després de repassar la seva trajectòria “mèdica”, López Muñoz i Pérez Fernández es fan ressò de les seves terribles pràctiques en un relat esgarrifós. “Mostra del seu sadisme va ser la inseminació de presoneres amb antecedents familiars de bessons. Després del part, si només naixia un nadó, era dipositat viu al forn de deixalles biològiques i la mare, gasejada. També va ser acusat d’intervencions quirúrgiques sense anestèsia, amputacions, inducció de ferides per a la seva infecció i posterior observació, transfusions de sang entre bessons, entre molts aberrants experiments, com cosir a dos bessons entre si a manera de siamesos. De la mateixa manera, va assajar vacunes desenvolupades per Bayer i Behring-Werke per a la malària i el tifus. Al marge dels experiments, Mengele va ser involucrat en actes com l’assassinat de 300 nens menors de cinc anys, ordenar la mort a les cambres de gas de gairebé 3.000 gitanos i participar en l’administració de Zyklon B, el pesticida emprat a les cambres de gas”, expliquen els autors.