Enrique Sada
Historiador i col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha publicat al costat d’altres reconeguts historiadors mexicans el llibre “El Nacimiento de México. Doy Fe”, una obra que recull a partir de documents històrics i registres notarials originals la declaració d’independència mexicana i els seus primers passos com a país sobirà, demostrant el paper de la funció notarial en aquest esdeveniment històric, incloent-hi la signatura de l’Acta d’Independència de Mèxic, fe datada per un escrivà, així com instruments notarials que com a particulars van atorgar Vicente Guerrero, Agustín de Iturbide i Juan O’Donojú certificant el dret a les institucions de país a regir-se per si mateixes dins de la legalitat.
El llibre, profusament il·lustrat, es va presentar el passat setembre al Col·legi Nacional del Notariat Mexicà i al Senat de Mèxic amb motiu de la commemoració del Bicentenari de la Consumació de la Independència de Mèxic. L’obra és la culminació d’un projecte de la Junta de Coordinació Política, que presideix el senador Ricardo Monreal Ávila, a través del projecte Casa Nostra. La presentació va estar encapçalada per la historiadora Martha López, qui va apuntar que, amb l’entrada el 27 de setembre del 1821 de l’Exèrcit Trigrarat a la Ciutat de Mèxic es va iniciar una nova història on les paraules d’independència, pàtria i identitat es van debatre entre els diferents punts de vista amb la sola perspectiva del naixement de Mèxic.
Sada ha criticat amb duresa els actes institucionals que s’han celebrat aquests dies a Mèxic amb motiu de la celebració del bicentenari de la independència, especialment el protagonitzat pel president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, i el president de l’Equador, Guillermo Lasso, durant la celebració del segon centenari dels Tractats de Còrdova. Al seu entendre, les intervencions dels dos mandataris en aquesta celebració van mancar de tot rigor històric i van tractar de manera injusta el rellevant paper d’un personatge capital com Agustín de Iturbide.
En aquest document, fonamental per a la història mexicana, l’alliberador De Iturbide va aconseguir que Juan de O’Donojú, últim virrei de la Nova Espanya, reconegués la independència de l’Imperi Mexicà. El text està compost per disset articles que representen una extensió a un altre document crucial de la història mexicana com el Pla d’Iguala. Tot i que l’acord va ser rebutjat pel Govern d’Espanya, va resultar de facto el reconeixement de la independència de país nord-americà.
