Enrique Sada
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre el passat i el present de Mèxic als articles “La Virgen de la Begoña: rescate histórico en la Nueva Bilbao”, “Un hombre de palabra”, “¿Y en dónde quedó el Fonden?” i “La memoria histórica de la Virgen de Begoña en Viesca“, publicats al portal El Siglo de Torreón entre els passats 12 i 28 d’octubre.
A “La Virgen de la Begoña: rescate histórico en la Nueva Bilbao”, l’expert es felicita pels treballs de restauració d’aquesta imatge sagrada. “Escriure sobre la història de la Nueva Vizcaya és escriure també sobre la història del nord de Mèxic, partint de la importància que aquesta enorme regió va suposar en el seu moment per a la consolidació i forja del Virregnat de la Nova Espanya -des del segle XVI fins al segle XVIII- tant pels seus abasts territorials com per la riquesa del seu sòl. En aquest mateix tenor, parlar de la història de la Laguna de Durango i de Coahuila implica en bona part el rescat de la memòria d’aquells homes i dones que, nascuts en aquest mateix sòl o vinguts des de l’altra banda de l’Atlàntic, van contribuir per fer d’aquesta regió un lloc pròsper i civilitzat per gaudir de generacions futures”, assenyala.
D’altra banda, a “Un hombre de palabra”, Sada reflexiona sobre els primers cent dies de l’actual mandat del president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, partint d’un dels seus missatges de campanya, que contrasta amb els seus incompliments. “Si alguna cosa ha patentat des dels seus primers cent dies de Govern fins avui ha estat l’incompliment en totes i cadascuna de les coses que tant presumia com a candidat i després com a titular de l’Executiu. I això ve a la relació perquè antier va tornar a repetir sense rubor que ell era ‘un home de paraula’ davant dels mitjans”, argumenta.
Virgen de Begoña
A “¿Y en dónde quedó el Fonden?”, l’historiador es pregunta pel destí del Fons Nacional de Desastres (Fonden) en relació amb les víctimes dels últims huracans que han afectat el Mèxic. “Mentre el país dormia, la força de la natura va venir a colpejar l’estat de Guerrero des de les costes i fins a terra endins, assolant els principals ports d’aquella entitat, començant pel d’Acapulco. Certament, sembla que el país dormia i no només en sentit figurat, sinó a les seves principals institucions públiques, començant pels governs locals que no van fer res per alertar la seva població mentre el Govern Federal amb el seu silenci es convertia en el principal corresponsable dels danys i les morts que va ocasionar un huracà que, pels seus efectes devastadors, podia haver-se previst en les seves conseqüències funestes, i no ho va ser”, explica.
Finalment, l’historiador reprèn la restauració de la imatge de la Mare de Déu de Begonya, del segle XVIII, a “La memoria histórica de la Virgen de Begoña en Viesca”. “La importància de la Mare de Déu de Begonya és tal perquè demostra no només la fundació d’aquesta vila pel comte de Súchil, a qui la historiografia oficial solia negar-ne l’existència, sinó que també va significar l’elaboració i el fatigós trasllat del quadre, que és ni més ni menys que l’advocació del terrer on va néixer, la vella Bilbao, a l’antiga Biscaia a l’altra banda de l’Atlàntic, i de la qual ell era públicament devot, ja que solia assistir a missa per venerar-la davant del seu palau a Guadiana, Durango, a l’extint temple del convent de San Francisco, segons consta en antigues cròniques”, relata.
