Dr. Francesc Torralba
Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull i de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell, membre del Dicasteri de Cultura i Educació de la Santa Seu i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre la seva experiència vital i la seva obra en una entrevista publicada pel diari “El País” el passat 26 de maig. Així mateix, el “Diari de Tarragona” li va dedicar el 25 d’abril un ampli reportatge amb motiu de la conferència que va donar a la catedral de Tarragona amb motiu de l’Aplec Diocesà, en la qual va abordar el procés de descobrir el propòsit a la vida mitjançant l’experiència, l’aprenentatge i la fe. Per la seva part, a l’espai “Al vespre” del canal català de Televisió Espanyola va abordar l’actualitza de la primera encíclica del papa Lleó XIV, “Magnifica Humanitas”, dedicada a la intel·ligència artificial, la seva gestió i el seu impacte sobre l’ésser humà. Torralba va ser guardonat el desembre passat amb el Premi Josep Pla per l’obra “Anatomia de l’esperança”. El llibre explora els mecanismes que sostenen l’esperit humà quan tot sembla perdut a través de la filosofia, la literatura i l’experiència humana i s’endinsa en la matèria de les seves dues anteriors publicacions, “La Paraula que em sosté” i “No hi ha paraules. Com assumir la mort d’un fill”, on comparteix el duel per la tràgica mort del seu fill Oriol, de 26 anys, en un accident a la muntanya durant una travessia en la qual ell l’acompanyava.
A l’entrevista concedida a “El País”, l’acadèmic defensa que els prejudicis, que defineix com “presons invisibles”, aconsegueixen separar l’ésser humà dels seus semblants impedint-li de conèixer una realitat enriquidora. “És un judici anticipat que fem d’un altre sense conèixer-lo per mandra, por o comoditat”, afirma. Desconstruir-los genera un saludable caos que obliga a revisar els nostres mapes mentals”, assenyala. Autor d’un centenar d’assajos, insisteix en la importància de l’experiència vital davant el simple coneixement après mitjançant l’estudi, per més que la conjunció de tots dos és el que pot aportar una visió íntegra, serena i esperançadora. En aquest sentit, parla del duel que ell mateix s’ha vist obligat a afrontar i de la necessitat de plorar, recorrent a figures com ara Sèneca, Aristòtil o Soren Kierkegaard i els textos bíblics per argumentar que la vida exigeix decisions que sempre comporten certa angoixa, però que només l’amor i l’esperança donen sentit ple a l’existència.
Segons assenyala Torralba en conversa amb la periodista Anatxu Zubalbeascoa, l’esperança no és ingenuïtat ni certesa, sinó la convicció que és possible avançar cap a horitzons difícils, sempre en comunitat i amb constància. En aquest punt critica la superficialitat de les xarxes socials, que considera plenes d'”analfabets emocionals”, i advoca per una escolta genuïna que trenqui estereotips i permeti acollir l’altre, fins i tot quan les seves idees ens incomoden. “Per viure necessitem un horitzó. I cadascú ha de forjar el seu. L’esperança consisteix a creure que és possible fer realitat horitzons difícils. Requereix temps, constància i comunitat. Sol no podràs. No hi ha esperança sense temor perquè no és una certesa. No tens garantit que el teu somni es faci realitat”, afirma.
A “Diari de Tarragona”, d’altra banda, Norián Muñoz explica com el pensador va abordar davant mig miler de persones els mecanismes que sostenen l’ésser humà a les adversitats i la importància de valors com l’esperança, la vocació o la perseverança. “Torralba, que s’ha dedicat a disseccionar els mecanismes que ens sostenen malgrat les adversitats, el resumeix així: sense esperança no hi ha projecte que tiri endavant. No es tracta, tot i això, d’una esperança ingènua ni, encara menys, d’un camí que calgui fer en solitari. L’autèntic esperançat, diu, és qui creu que podrà tirar endavant amb ajuda. Si per ell fora, desterraria del nostre vocabulari el ‘no hi ha res a fer’, una frase que fem servir igual per als polítics que per a la guerra o el canvi climàtic”, resumeix l’informador.
Finalment, al canal català de Televisió Espanyola, l’acadèmic va considerar que el text doctrinal del pontífex alerta del risc de les grans tecnològiques i va advertir que un model d’intel·ligència artificial mal orientada pot ampliar les desigualtats socials i de gènere i posar en risc la democràcia. Per al pensador, l’encíclica de Lleó XIV posa en relleu la fragilitat humana i defensa que l’ésser humà floreix a través dels seus límits. “Lluny d’una visió merament productivista, la reflexió papal obre una oportunitat per pensar la condició humana, el no reemplaçable per la tecnologia i la necessitat de repensar els vincles i la responsabilitat col·lectiva davant l’avenç de la intel·ligència artificial”, va considerar Torralba.
Docent i divulgador de l’humanisme cristià en importants mitjans de comunicació catalans com ara Catalunya Ràdio i els diaris “La Vanguardia” i “El Punt Avui”, l’acadèmic és autor de llibres destacats com “El sentit de la vida” (2008), “No passeu de llarg” (2010), “El valor de tenir valors” (2012), “Un mar d’emocions” (2013), “Córrer per pensar i sentir” (2015), “Saber dir no” (2016) o “Món volàtil” (2018). Durant la pandèmia, Torralba va publicar els llibres “Humildad”, “Paraules de consol. En la mort d’un ésser estimat”, “Formar personas. La teología de la educación de Edith Stein”, “Vivir en lo esencial. Ideas y preguntas después de la pandemia”, “L’ètica algorítmica”, que va ser guardonada amb el Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic que atorguen la Reial Acadèmia de Bones Lletres i l’editorial Edicions62; “La façana de la Glòria de la Sagrada Família. Fonts espirituals i teològiques de l’escatologia d’Antoni Gaudí”, fruit de la seva quarta tesi doctoral, que va llegir fa un any; “Cuando todo se desmorona. Meditar con Kierkegaard” (2023) i “Benaurances per a agnòstics” (2024). Va ser reconegut amb el Premi Ratzinger 2023, atorgat per la Fundació Vaticana Joseph Ratzinger-Benet XVI.
