José Ramón Calvo
Assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, director del Club d’Excel·lència d’Ubbiquo Business School i acadèmic de número i president de l’Institut de Relacions Internacionals de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al portal especialitzat Atalayar el 22 de juny del 2021
José Ramón Calvo, assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, director del Club d’Excel·lència d’Ubbiquo Business School i acadèmic de número i president de l’Institut de Relacions Internacionals de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la manca d’un criteri comú d’actuació de la Unió Europea davant la crisi sanitària provocada per la Covid-19 a l’article “Europa en claroscuro: salud y pandemia”, publicat al portal especialitzat Atalayar el passat 22 de juny. Aquesta reflexió s’emmarca dins de la segona sèrie d’aportacions expertes sobre l’acció de la Unió Europea davant la pandèmia realitzada al marc de la Conferència sobre el Futur d’Europa organitzada per la Comissió Europea pel col·lectiu Citizens Pro Europe, que presideix la també acadèmica numerària i vice-presidenta de la RAED Teresa Freixes.
Per a Calvo, la irrupció de la pandèmia a Europa va agafar d’improvís a uns sistemes sanitaris que pregonaven l’excel·lència, però que aviat es van veure desbordats per la realitat d’un virus del qual gairebé no es coneixia res i amb un elevat poder de contagi. Ni els mitjans materials ni personals estaven a l’altura d’una situació per la qual ni tan sols existia un pla de contingència. Pel que fa a l’Administració europea, les mancances van ser encara més evidents, deixant a les clares que la unió política o administrativa de la Unió Europea dista molt de la voluntat declarada dels seus governs i de la realitat d’un mercat i una moneda comuns.
“Quan va començar aquesta situació per la qual ningú estava preparat, tot i que hi havia alguns indicadors que feien pensar que alguna cosa així podia passar, ens vam adonar que el virus no entén de fronteres, de sexes, d’edats ni de classes socials. El fet de pertànyer a països més o menys saludables des del punt de vista social o financer feia pensar, d’acord amb l’optimisme mostrat a principis de l’any 2020 pels ministres dels 26, que estàvem preparats, que seríem capaços de superar això sense grans problemes, que els sistemes de salut eren tan sòlids i eficaços que fins i tot podríem permetre’ns el luxe d’ajudar a països menys desenvolupats…”, inicia l’acadèmic el seu article.
Apel·lant a una cura general de realisme i exigint solucions, el president de l’Institut de Relacions Internacionals de la RAED assenyala que al segle de la tecnologia i dels avenços mèdics més importants de la història, la humanitat, fins i tot als països més avançats, segueix sent vulnerable i cal reflexionar sobre què està fent malament quan ha estat incapaç d’evitar que una part significativa de la població hagi mort en soledat, sense ajuda i sense consol de les seves famílies.
En una crisi d’aquesta envergadura, Calvo alerta també contra la mercantilització de la sanitat i l’evident falta de solidaritat entre països, posant com a exemple la cursa per la compra de vacunes. “Una barreja d’incertesa, precipitació i de vegades incompetència ens va col·locar a la mercè d’un mercat mundial on, com si es tractés d’un mercat, el que arribava primer i amb la cartera preparada podia canviar l’adreça de lliurament d’un avió carregat de materials destinat a un país, previ pagament d’una quantitat de diners més gran que el receptor original, desenvolupant-se alhora i de manera de vegades no dissimulada una autèntica guerra geoestratègica de supremacia entre potències establertes i potències emergents”, denuncia l’acadèmic.
Calvo, però, es felicita per l’acció coordinada que va acabar imposant-se al si de la UE, que va disposar ajudes centralitzades i un mecanisme d’inversions que ha de portar la recuperació i una millor preparació sanitària per hipotètiques crisis de futur. “No hi ha cap dubte que augmentar la cooperació entre els països de la UE i fomentar encara més la solidaritat europea, poden ser elements clau per cohesionar els ciutadans dels països membres, i lluitar contra l’objectiu comú, que és vèncer a la pandèmia”, conclou l’acadèmic.
