Frederic Borràs, president del Consell Assessor de Morera Asesores & Auditores i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda a l’article “Luces y sombras en el ‘caso Celsa'”, publicat al diari econòmic “Expansión” el 5 de novembre passat, la recent sentència sobre la coneguda companyia siderúrgica, que aparta de la propietat la família Rubiralta, des del punt de vista del nou dret preconcursal. Un cas que l’expert compara amb l’expropiació de Rumasa, de la qual s’han complert 30 anys i els serrells dels quals encara pengen als jutjats espanyols, si bé en aquell cas la decisió va ser estrictament governamental, no judicial.
“El Jutjat Mercantil de Barcelona ha conclòs que, sobre la base dels informes dels pèrits, el valor de Celsa és d’entre 2.400 milions i 2.800 milions d’euros, i a causa que està per sota de l’import del deute establert en 3.988 milions, reconeix el dret dels creditors a quedar-se amb la companyia, segons promulga el nou dret preconcursal establert a la llei 16/2022, quan s’ha produït una situació d’impagament, el simple fet que el valor de la companyia estigui per sota de l’import del seu deute obliga a reduir el capital a zero, perdent els accionistes tota la seva inversió, subscrivint l’ampliació els creditors amb part dels seus crèdits”, exposa Borràs.
Tot i això, l’acadèmic assenyala que en aquest cas, l’empresa pot ser capaç de generar fluxos de caixa suficients per atendre el servei de deute, ja que el seu deute no prové de pèrdues, sinó de l’adquisició d’empreses a diversos països d’Europa dins del marc de la seva estratègia empresarial de formar un grup europeu al sector siderúrgic, buscant sinèrgies i repercussió de costos en un àmbit més ampli. Així mateix, Borràs apunta la transcendència dels canvis que comporta la reforma introduïda per la citada llei 16/2022, per evitar una situació en què un alt percentatge de concursos acabaven en liquidació i amb resultats poc favorables per als creditors i assegurar la conservació de les empreses viables.
“Hem sentit tantes vegades al nostre país parlar de la necessitat de dotar les nostres empreses més grans i dels beneficis de la internacionalització que crida l’atenció que l’empresa familiar catalana que més lluny ha anat a seguir aquest camí, aconseguint una facturació superior als 6.000 milions d’euros i un nombre d’empleats superior a 10.000, vegi com els seus accionistes queden desposseïts de la seva inversió i truncat el seu projecte empresarial per voler aplicar allò que es diu cal fer però que pocs gosen a fer. El suport que les administracions han fet entenc que cal interpretar-ho en aquest sentit i que ara s’ha vist interferit per la decisió judicial que aparta els accionistes de la societat, amb el consegüent impacte en els seus òrgans de govern. A més, no deixa de resultar sorprenent que els actuals creditors, uns fons d’inversió que han comprat el deute amb lleves importants, no apliquin aquests descomptes al deute de Celsa”, argumenta Borràs.
Borràs és membre del Consell Global de l’Associació per al Creixement Corporatiu, la principal comunitat de professionals dedicats a les fusions, les adquisicions i el creixement corporatiu a nivell internacional. Recentment, va ser reconegut com a membre d’honor d’IECnet, una de les principals firmes internacionals d’auditoria, assessorament fiscal i consultoria després d’una llarga i reeixida trajectòria a la firma, on va ocupar durant vuit anys una cadira al Consell d’Administració i la Presidència de la Pràctica d’Auditoria. L’acadèmic va treballar durant gairebé quatre dècades a la firma KPMG, on va arribar a ser soci encarregat de les oficines de Barcelona, Girona, Palma i Andorra. Entre els càrrecs institucionals, l’acadèmic és president d’honor del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya.
