Enrique Sada
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda el tràfic de migrants entre Centreamèrica i Sud-amèrica als Estats Units a través de Mèxic i la delinqüència que aquesta pràctica, també delictiva, porta associada a l’article “Un viacrucis: las caravanas de la muerte en México”, publicat al portal especialitzat Código Libre el 10 d’abril passat.
“Un dels nostres grans problemes històrics és la frontera nord. Com a mexicans, estem d’acord que si alguna cosa ens ha afectat els que vivim des de la línia del tròpic de Càncer cap amunt -ara més, amb la inseguretat que s’ha detonat aquest sexenni per la presència encara més gran del crim organitzat- ho és sens dubte el trànsit migratori, no tant per la cruïlla de persones que busquen creuar el Riu Bravo cap al veí país del nord a la recerca de millors condicions de vida per als seus o fugint de tiranies empobridores com les de Nicaragua i Veneçuela, sinó pels problemes que aquests moviments solen portar associats”, inicia l’articulista la seva reflexió.
En aquest sentit, Sada cita un luctuós episodi recent, quan l’incendi en què va resultar ser una presó per a migrants a Ciudad Juárez en el seu trànsit il·legal cap a Texas va deixar almenys 40 morts i desenes de ferits davant del que considera inacció de les autoritats mexicanes. “Des dels acords entreguistes signats per por davant Donald Trump, el Govern federal mexicà no només va comprometre la nostra sobirania davant un govern estranger usant més de 28.000 efectius per cuidar la frontera als Estats Units. També es va comprometre a aturar les caravanes migratòries que abans fomentava i fins i tot premiava, donant-los diners i pagant-los allotjament a Mèxic, convertint el país en una presó per als mateixos”, afegeix.
Per a l’historiador, la recent desaparició i segrest d’un grup de migrants mexicans i estrangers que es traslladaven per la carretera a Matehuala cap a Saltillo aquesta Setmana Santa reflecteix tant la impunitat i la indiferència de les autoritats com allò que titlla d'”irresponsabilitat i ineptitud per part del president”. “També reflecteix complicitat directa davant els seus apoderats i finançadors de campanya, que, segons xifres del Departament d’Estat a Washington, s’han apoderat amb violència de més del 35% del país en aquest sexenni: un fet inimaginable si no és perquè compta amb la benedicció i el vistiplau de l’inquilí del Palau Nacional”, conclou.
Llegiu l’article
