Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Ante Pío XII y Monseñor Montini. Audiencias a miembros del Opus Dei en los diarios de José Orlandis (1942-1945)”, publicat al volum 5 d’“Studia et Documenta. Rivista dell’Istituto Storico San Josemaría Escrivá”. Aquest treball incideix en l’estudi sobre l’origen i l’evolució de la prelatura i en complementa d’altres que l’acadèmic ja ha compartit, com el recent “Epistolario abad Aureli M. Escarré-san Josemaría Escrivá de Balaguer con algunas cartas relacionadas (1941-1966)” o “La Facultad de Teología de la Universidad de Navarra en su contexto (1966-1972)”, recollits per la mateixa publicació. Com a aquests, Saranyana fa servir fonts primàries que recull a l’article.
“Des de juliol del 1942 fins a agost del 1945, el papa Pius XII va rebre en audiència privada cinc fidels de l’Opus Dei. Per ordre cronològic van ser José María Albareda, José Orlandis, Salvador Canals, Francisco Botella i Álvaro del Portillo. D’ells va obtenir informació sobre la naturalesa i activitats apostòliques de l’Obra. Álvaro del Portillo, José Orlandis i Salvador Canals van ser a més en diverses ocasions amb Giovanni Battista Montini, futur papa Pau VI i aleshores substitut a la Secretaria d’Estat vaticana. La recerca es basa en fonts originals de l’Arxiu General de la Prelatura, de les quals s’inclouen en un apèndix onze documents inèdits relatius a aquestes audiències”, explica l’acadèmic a la presentació de l’estudi.
L’autor detalla, una per una, aquestes audiències pontifícies, que es van produir quan la Santa Seu ja tenia coneixement de la fesomia espiritual de l’Opus Dei i dels seus apostolats per diferents fonts, com testifica Saranyana. “De tot el que acabo de relatar sumàriament es pot inferir, al meu entendre, que la Santa Seu tenia bona informació sobre l’Opus Dei i que estava al corrent de les calúmnies que se’n propalaven a Espanya i també a Roma. Estimo que es podria confirmar aquesta sospita acudint als despatxos de la Nunciatura de Madrid que, per desgràcia, encara no estan a l’accés dels investigadors. En tot cas, i suposades les informacions que havien arribat a la Secretaria d’Estat, sembla lògic que Montini es fes fàcil de veure per a Orlandis i Canals, durant la llarga espera que va precedir la primera audiència amb Pius XII, el gener del 1943″, assenyala.
Per a l’estudiós, no seria estrany que Montini hagués llegit amb atenció “Camí”, l’obra en què sant Josemaría Escrivà de Balaquer, impulsor de l’Obra, resumeix els postulats, i fins i tot que ho hagués recomanat a altres persones, com va comentar a Orlandis a l’audiència de gener de 1945. “Per tant, els elogis per al llibre i el seu autor, que es llegeixen a la seva carta de 2 de febrer de 1945, no són només clàusules d’estil i de mera cortesia”, explica Saranyana fent referència a un dels documents amb què es complementa l’estudi.