Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta del col·lectiu Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda la llei d’Amnistia que negocia el Govern provisional presidit per Pedro Sánchez i el paper del paper del Tribunal Constitucional a l’article “Tribunal Constitucional. Realidades y apariencias”, publicat al diari “La Razón” el 23 de setembre passat, i a una entrevista concedida al portal El Debate, que es va publicar el mateix 23 de setembre sota el títol “Una ley de amnistía supone dejar impune al golpismo y pretender que sus actos no fueron delito”.
L’experta recorda en el seu article a “La Razón” que el Tribunal Constitucional, com a garant de la constitucionalitat de les lleis i dels drets dels ciutadans, ha de destacar per la seva independència i imparcialitat, cosa que implica que no ha d’estar influenciat pel poder polític. Els membres del tribunal són seleccionats pel seu prestigi professional i s’han d’abstenir de participar en casos en què tinguin coneixement previ. En aquest sentit, resulta fonamental que sigui percebut com a independent del Govern, ja que això garanteix la seva legitimitat i confiança per part de la ciutadania. Per aconseguir-ho, el tribunal ha de ser curós en la seva actuació i evitar qualsevol mena de connexió o influència del poder polític.
Que el seu actual president, Cándido Conde-Pumpido, hagi exercit de fiscal general de l’Estat durant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero no sembla, però, garantir aquesta independència. “Els òrgans polítics que intervenen en els nomenaments, haurien d’examinar minuciosament les candidatures, per evitar, com passa ara amb el Tribunal Constitucional espanyol, que diversos dels seus membres, en haver tingut responsabilitats governamentals o haver ocupat càrrecs com el de fiscal general de l’Estat, s’hagin d’abstenir en tots els assumptes dels quals han pres coneixement amb anterioritat”, assenyala l’experta.
D’altra banda, Freixes argumenta a l’entrevista d’El Debate que una llei d’Amnistia a mida dels qui van protagonitzar el referèndum independetista de l’1 d’octubre del 2017 i van participar en els aldarulls que el van envoltar constituiria una traïció a l’esperit de la Transició i deixaria impunes els delictes comesos contra l’ordre constitucional. Per a la reconeguda jurista, no hi ha cap encaix d’una amnistia a l’ordenament jurídic espanyol i la Constitució no esmenta explícitament aquest mecanisme. A més, una amnistia en els termes proposats posaria en risc l’estabilitat jurídica i l’ordre constitucional del país i en cap cas no garantiria que els independentistes renunciïn a les seves pretensions.
“Que una llei inconstitucional estigui avalada per la majoria del Congrés dels Diputats no anul·la la seva inconstitucionalitat. Que una norma il·legítima estigui avalada per la majoria de la cambra no la transforma en legítima. Que els arguments que aquesta amnistia ajudaria a una millor convivència a Catalunya calen en sectors desnortats, per més majoritaris que siguin, no transforma una injustícia en millora de la convivència”, conclou.
