Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta del col·lectiu Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda els límits jurídics que tindria la redacció d’una llei d’amnistia a l’Espanya actual, com exigeixen els moviments independentistes per donar suport a Pedro Sánchez en la seva hipotètica investidura com a president del Govern, a l’article “La amnistía prometida”, publicat al diari digital El Imparcial el 17 d’agost passat. L’experta critica la proposta i emfatitza la importància de respectar la legalitat i el control jurisdiccional en qualsevol decisió política relacionada amb aquest tema.
L’acadèmica inicia la seva reflexió qüestionant-se si aquesta mesura realment resoldria el problema a Catalunya i assenyala que la Constitució del 1978 no regula específicament l’amnistia, però tampoc no la prohibeix, cosa que significa que podria ser regulada mitjançant una llei orgànica. Freixes destaca que l’indult i l’amnistia són institucions jurídiques diferents, cadascuna amb normes reguladores pròpies. Per tant, és important entendre les diferències entre totes dues abans de considerar-ne l’aplicació en aquest cas. En aquest sentit, planteja diferents escenaris possibles en relació amb la concessió d’una amnistia i ressalta la importància de respectar la legalitat i el control jurisdiccional en qualsevol decisió política. Argumenta que qualsevol mesura d’amnistia ha de ser considerada i avaluada amb cura per garantir que no es violin els principis fonamentals de l’Estat de Dret.
“Si s’adoptés una llei d’amnistia, en afectar la presumpció d’innocència, el Codi Penal i altres drets fonamentals vinculats amb la tutela judicial efectiva i el principi de legalitat penal, entenc que hauria de tractar-se d’una llei orgànica, que necessitaria majoria absoluta del Congrés dels Diputats en una votació final sobre el conjunt del projecte sense que el Senat pogués vetar-la. Tampoc seria possible adoptar-la mitjançant decret llei, perquè la Constitució prohibeix que les matèries reservades a llei orgànica siguin adoptades mitjançant la legislació d’urgència. Es tractaria, en aquest cas, no d’una prerrogativa de gràcia individualitzada, sinó d’un perdó general, sense necessitat de sentència ferma, per a tots els individus que haguessin comès determinats fets, fos quina fos la fase processal en què es trobessin. En aquest cas, es plantejaria el problema de si això hauria de ser aplicable només a Catalunya o en relació amb el denominat ‘procés’, sinó si qualsevol persona que, per exemple, hagués malversat o realitzat actes contra l’ordre constitucional vigent, podria ser inclosa en ella”, argumenta.
Per a Freixes, l’actual Govern en funcions o el que resulti d’una investidura podria atorgar directament una amnistia sense la preceptiva llei orgànica que la reguli, encara que no per això escaparia de control jurisdiccional, ja que s’hauria de fonamentar en alguna norma, encara que fora a la pròpia Constitució, afirmant que no la prohibeix i que d’aquí neix la competència del Govern per acordar-la. “Invocada la Constitució, tindríem base jurídica per a la impugnació. Recordem que la jurisprudència del Tribunal Suprem ha estat constant al voltant que qualsevol acte polític pot ser judicialment controlat en els seus elements reglats”, assenyala.
“Tot i així, prepareu-vos per a qualsevol cosa. Els ‘Ivanes Redondo’ de torn intentaran justificar el que és jurídicament injustificable i a més els acusaran de feixistes i incitadors a l’odi si no concorden amb ells. Sense tenir en compte les lliçons de la història constitucional ni les del Dret comparat o les que deriven de la nostra legislació en vigor. Ells sentin precedent i ja ni cal un ‘ús alternatiu del Dret’. L’únic que compta és que volen el que volen i a qualsevol preu”, conclou.
