Fernando Pedro Méndez, doctor en Dret i Ciència Política, va ingressar com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una solemne cerimònia que es va celebrar el 3 de juny passat a Foment del Treball, seu acadèmica. L’acte es va poder seguir tant de manera presencial com en streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on es pot visionar. El recipienari va llegir el discurs d’ingrés “El acceso a la vivienda: análisis de la situación y propuestas de actuación”, en què va repassar l’actualitat i va abordar els reptes del sector immobiliari. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern Teresa Freixes.
El nou acadèmic va fer un repàs de l’evolució legislativa de la regulació de l’arrendament d’habitatge a Espanya des del 1920 fins a la crisi del 2007, que ha afavorit l’actual situació de clar predomini de l’habitatge de propietat i un gran mercat hipotecari al país fins a l’esclat de la bombolla financera i l’esgotament del model. A partir d’aquí va analitzar les característiques dels contractes de préstec i arrendament, la modificació de la llei de Regulació del Mercat Hipotecari i el denominat cas Aziz, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictada el 2013 que va declarar abusives certes clàusules hipotecàries i les posteriors anul·lacions de les clàusules sòl i de venciment anticipat de crèdits hipotecaris.
Abordant la literatura jurídica més recent, el recipiendari va esbossar les modificacions de la llei d’arrendaments urbans posteriors a l’esclat de la bombolla financera, la llei reguladora de les societats cotitzades d’inversió en el mercat immobiliari (socimi), la llei de mesures de flexibilització i Foment del Mercat de Lloguer d’Habitatges, el reial decret llei de Mesures Urgents en Matèria d’Habitatge i Lloguer i l’actual llei pel Dret a l’Habitatge, amb l’addició posterior de dues pròrrogues extraordinàries obligatòries per a l’arrendador i discriminatòries per als arrendadors professionals. Méndez va analitzar les conseqüències sobre el crèdit hipotecari i l’accessibilitat a l’habitatge en propietat i a l’habitatge de lloguer, aturant-se a la llei catalana que preveu mesures urgents en matèria de contenció de rendes als contractes d’arrendament d’habitatge.
Per a l’expert, aquesta evolució del marc legal i el context polític econòmic i social tant espanyol com internacional ha afavorit desencadenar una tempesta perfecta per a la progressiva impossibilitat que els espanyols puguin accedir a un habitatge assequible tant en règim de propietat com de lloguer. D’aquí que el nou acadèmic acabés la seva intervenció posicionant-se a favor de la professionalització del mercat arrendatici amb la conversió de les socimis als seus actors principals, les polítiques d’estímul dels contractes d’arrendament d’habitatges de durada indefinida, la protecció dels drets dels arrendataris, la necessitat d’augmentar el parc d’habitatges socials, la conveniència de substituir el sistema de fixació de preus dels lloguers per un altre de subvencions als llogaters més necessitats i l’impuls de fórmules com l’arrendament financer amb opció de compra, propietat superficiària o la propietat compartida i temporal.
“Una política d’habitatge, per ser eficient, ha d’ajustar incentius perquè els individus, en perseguir el seu propi interès, generin la rendibilitat social més gran possible. En altres termes, ha d’ajustar incentius perquè el mercat generi l’habitatge que una societat necessita.”Només on no arribi el mercat, l’Estat ha d’intervenir mitjançant la política social finançada amb recursos fiscals. Si, per contra, l’Estat, en lloc d’ajustar incentius, pretén substituir els agents del mercat, llavors impedirà que compleixi la seva funció. L’Estat pot substituir els agents d’una manera directa o, indirectament, restringint la llibertat contractual i debilitant el contingut dels drets de propietat. La conseqüència serà, d’una banda, que l’Estat no complirà la seva obligació de dur a terme una política social que cobreixi les necessitats dels sectors de població amb menys recursos i, de l’altra, impedirà que el mercat compleixi la seva funció, i per això el problema de l’habitatge, inexorablement, s’agreujarà. La història de l’arrendament d’habitatge a Espanya o l’impacte negatiu que està tenint la llei pel Dret a l’Habitatge, entre altres exemples, en són una bona prova”, va concloure el recipiendari.
Méndez va ser degà del Col·legi Registradors de la Propietat, Mercantils i Béns Mobles de Catalunya entre els anys 1993 i 2001 i del Col·legi de Registradors de la Propietat, Mercantils i Béns Mobles d’Espanya entre el 2001 i el 2006. Posteriorment va assumir el càrrec de director de Relacions Internacionals del mateix Col·legi de Registradors (2013-2017). Per la seva tasca professional i acadèmica va rebre la Gran Creu de Sant Raimon de Penyafort. L’octubre de 1993, juntament amb Alfonso Hernández, va publicar al diari “La Vanguardia”, l’article titulat “Coste del cambio de hipoteca”“, que va produir un impacte sense precedents al panorama hipotecari espanyol. Al març de 1994, les Corts van aprovar, per unanimitat, la llei de Subrogació i Modificació de préstecs hipotecaris, prenent com a base aquest article. Ha format part dels grups d’experts que han preparat diversos textos normatius, entre d’altres, els de la llei del Sòl del 2007 i la llei 4/2013 de Mesures de Flexibilització i Foment del Mercat de Lloguer d’Habitatges. Ha publicat cinc monografies, dirigit i participat en diverses obres col·lectives i publicat nombrosos articles.
Discurs d’ingrés: “El acceso a la vivienda: análisis de la situación y propuestas de actuación”
