Dr. Pedro Nueno
Pedro Nueno, professor de l’escola de negocis IESE-Universitat de Navarra, president de l’Escola de Negocis Internacional Xina-Europa (Ceibs) i acadèmic de número i president de la Secció de Ciències Socials de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), analitza els reptes de l’economia catalana i espanyola als articles “Actualizando”, “Eligiendo”, “Resolviendo”, “Cambiando”, “Aeroportuando” y “Manteniendo”, que ha publicat al diari “La Vanguardia” entre els mesos de novembre i desembre passats.
A “Actualizando”, l’acadèmic aborda la recuperació econòmica, fonamentada en un nou model que ha d’arribar a les aules de les escoles de negocis. “El treball dels professors no és fàcil. Han de portar les empreses a classe i que els participants s’hagin estudiat bé casos en què els directius han de prendre decisions importants. Han d’assistir a classe preparats per convèncer tothom de la seva anàlisi de la situació, les possibles alternatives i la que consideren millor. Quan molts dels nostres professors d’alt nivell avui van començar a fer classes, el món econòmic era Amèrica del Nord, uns quants països europeus i el Japó i l’Àfrica, res. Les tecnologies digitals no eren rellevants. Però en els nostres temps els que no tinguin en compte la globalització econòmica, l’avenç tecnològic i l’increment de la velocitat en la gestió empresarial no tenen futur”, reflexiona.
A “Eligiendo”, per la seva banda, l’expert considera que la igualtat al món de l’empresa s’imposa fruit de la pròpia iniciativa i meritocràcia. “Als consells en què he estat mai s’ha plantejat pagar menys a una dona que es passava a un lloc d’alt nivell que el que cobrava un home en aquest lloc. Però és un fet que fa anys, el percentatge de dones als programes Màster en Direcció d’Empreses era notablement més baix que el dels homes i en molts casos les dones volien col·locar-se en una ciutat determinada per qüestions de família, cosa que va canviant i el percentatge de dones va pujant i la seva disponibilitat internacional, una cosa menys, però va creixent. També creix el nombre de dones emprenedores que han detectat una oportunitat i són capaces de transformar-la en una empresa”, explica.
A “Resolviendo”, Nueno advoca per un model de negociació social que eviti el conflicte públic pel bé de l’economia local. “Al món en què vivim, la informació flueix a gran velocitat. Organitzar protestes, manifestacions, aturades perquè es difonguin els nostres problemes no és una opció. El que surt als mitjans no és la importància del que es persegueix, sinó els problemes que creen les formes de protesta, i això crea desocupació, perquè moltes empreses evitaran tenir plantes en llocs que són bases de conflictes.S’ha de trobar una altra manera de negociar les qüestions importants evitant les manifestacions públiques. Potser es podria adjudicar a una bona empresa consultora la responsabilitat de resoldre els temes que avui provoquen manifestacions per mitjà d’estudiar-los bé, proposar una bona solució i negociar-la amb les parts en conflicte”, considera.
D’altra banda, a “Cambiando”, Nueno incideix sobre la transició cap a una mobilitat elèctrica apostant per un model híbrid. “Probablement el menor risc a llarg termini són els cotxes híbrids. Els vehicles cada cop són més perfectes evitant emissions contaminants, i si els elèctrics van pujant en nombre, el preu de la gasolina anirà baixant i el preu de l’electricitat pujant, cosa que pot frenar una mica la desaparició dels cotxes de gasolina. El que és clar és que els fabricants de cotxes segueixen amb molta atenció el que està passant. Alguns directius d’aquestes empreses han comentat que els dos sistemes, elèctric i combustible, probablement existiran junts. És molt probable que el 2030 seguim comptant amb cotxes de combustió, amb models nous a les bones marques d’avui i potser també híbrids barats”, argumenta.
A “Aeroportuando”, l’expert compara els aeroports i els vols amb les escoles de negocis i les seves classes, assenyalant com els aeroports i les aerolínies perden clarament en la comparació i urgint un canvi en el seu mode de funcionament, marcat per les esperes i els retards. “És evident que queda molt més per fer als aeroports que a les escoles de direcció d’empreses. Tenim un problema d’aerolínies i aeroports que hauríem de mirar de millorar”, afirma.
Finalment, a “Manteniendo”, l’economista recupera un tema tan recurrent com polèmic: la peremptòria reforma del sistema de pensions i de l’edat de jubilació. “No sé quina solució tindrem a Europa i sobretot a Espanya. Si llegeixen les esqueles veuran que hi ha morts amb més de 100 anys. Si ens jubilem amb 60 o 65 i vivim fins als 100, on són els fons per pagar les pensions durant 35 o 40 anys? A més estem veient que cada vegada hi ha menys joves i més grans. En el nostre entorn ignorant, si l’Estat decidís endarrerir la jubilació fins per exemple els 75 anys, s’organitzarien unes vagues i protestes increïbles (tot i que encara no es resoldria el problema, però es milloraria alguna cosa). La solució de l’Estat és no parlar del tema. Els que vinguin darrere que s’ho arreglin. Però aviat caldrà trobar alguna solució perquè es jubilaran cada cop més i n’hi haurà menys pagant grans impostos”, conclou.
