Francisco González de Posada, president de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Humanitats de Lanzarote i col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va defensar el passat 16 de gener la seva cinquena tesi doctoral, aquest cop en Medicina, a la Universitat d’Alcalá d’Henares. L’estudi porta per títol “El movimiento académico de las profesiones sanitarias en el marco de la Ilustración española. Historia contextualizada de la Academia Médica Matritense en el siglo XVIII“, i constitueix el primer gran treball dedicat al desenvolupament de la Medicina i dels seus estudis durant el Segle de la Llum i, particularment, de l’Acadèmia Mèdica Matritense, germen de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, de la qual el mateix González de Posada n’és acadèmic de número.
L’Acadèmia de Medicina Matritense, anomenada també Acadèmia de Medicina de Madrid, va sorgir a mitjans del segle XVIII com a tertúlia de metges, cirurgians i apotecaris, que debatien cada tarda i de manera informal tot tipus de temes associats amb la salut. Aquesta primera acadèmia, que es formalitzà el 1734, va patir els avatars polítics del segle XIX, entre liberals i conservadors, i el 1861 ja figurà amb la seva actual denominació d’Acadèmia Nacional de Medicina.
Dr. Francisco González de Posada
Entre els fundadors de la tertúlia es troben figures que González de Posada reivindica al seu estudi com ara José Carralón, metge del duc de Solferino; Juan Andrés Besterrechea, cirurgià; José Cervi, metge al servei de la Corona, i Andreu Piquer, metge valencià, entre d’altres. A les seves primeres trobades debatien les novetats i el progrés de la medicina, abastant-ne els més diversos aspectes i camps d’estudi. La regularitat i afany d’aquestes reunions els va portar a formalitzar la tertúlia i el 12 de juliol del 1733 li van oferir caràcter oficial amb la denominació de Tertúlia Literària Mèdica Matritense.
Un any més tard, el 12 d’agost de 1734, amb la modificació dels seus primers Estatuts, va esdevenir Acadèmia Mèdica Matritense, aprovada per Reial Decret de Felip V un mes després. El suport de la Corona, que li concedeix l’apel·latiu de Reial, i l’ampliació en el nombre dels seus socis permet abastar nous camps d’interès amb la història natural, la química, la física i la botànica.
