Francisco López Muñoz
Professor de Farmacologia i vice-rector d’Investigació i Ciència i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela. Acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al portal acadèmic “The Conversation” el 5 d’abril del 2021
Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la deriva que ha pres la política i sobre el paper cabdal dels polítics per gestionar l’actual crisi i la recuperació a l’article “Narcisismo y política: ¿buena o mala combinación en tiempos de crisis?”, publicat al portal acadèmic “The Consersation” el passat 5 d’abril. L’acadèmic signa aquest article al costat de Gabriel Rubio Valladolid, catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Complutense de Madrid.
Per a tots dos autors, més enllà dels quadres patològics vinculats amb el narcisisme, els principals trets de la personalitat narcisista es resumeixen en dos comportaments tipus a què responen nombrosos personatges públics, entre ells molts polítics. “Les persones amb trets pronunciats de narcisisme tenen una especial habilitat per detectar en quines situacions poden o no donar-se autobombo. En el primer cas, la persona es llança, de manera immisericorde, a l’autopromoció, a exhibir els seus èxits, a intentar seduir l’auditori. En el cas que l’ambient no sigui el més favorable per parlar dels seus múltiples èxits, pot ser que intenti ridiculitzar o menysprear algun dels que estiguin sent el centre de la reunió”, expliquen.
Sobre els representants públics en particular, López Muñoz i Rubio Valladolid ressenyen els estudis liderats pel reconegut psiquiatra i divulgador nord-americà Ashley L. Watts sobre la política del seu país per concloure que després d’un detallat seguiment, a la història presidencial nord-americana s’observava un increment del grau de narcisisme i que els seus líders tenien trets de narcisisme més elevats que la mitjana nord-americana. “La part positiva de l’estudi era que els presidents més narcisos es van mostrar més actius a l’hora de posar en marxa les seves agendes polítiques o d’afrontar les crisis, així com per la seva capacitat de persuasió. Mentre que la negativa s’evidenciava per l’elevat nombre d’impugnacions que van rebre al Congrés i pels seus comportaments poc ètics”, expliquen.
Aquest i altres estudis determinen que l’excés de confiança d’aquests perfils a l’hora de prendre decisions, la seva capacitat per a l’engany i les seves dificultats per aprendre dels seus errors els fan especialment perillosos en temps com l’actual. “Tots ells anteposen els seus desitjos a les necessitats de les organitzacions que dirigeixen i l’absència d’ètica en l’activitat política esdevé norma. En situacions socials complexes, com les de les crisis econòmiques, la gent tendeix a interpretar els senyals que reflecteixen autoconfiança en si mateix com a indicis de capacitat. La seguretat que transmeten els venedors de fum pot convèncer moltes persones que aquests són els que millor poden liderar un país en crisi”, assenyalen els experts.
“Es podria dir que les crisis econòmiques són el terreny adobat per a la tempesta perfecta: una societat necessitada de líders que siguin capaços de pilotar la recuperació i uns líders capaços de prometre el que el públic està desitjant escoltar, però que, un cop han aconseguit el poder, s’ocuparan d’allò que únicament els satisfà: alimentar la seva vanitat”, conclouen.
