Enrique Tierno, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), repassa a la conferència “La escisión de la Historia”, que va presentar al III Acte Internacional de la RAED, l’origen de la Història com a ciència, més enllà del simple relat de tall moral o heroic de l’Antiguitat. Tierno situa aquest punt en el Renaixement, amb algun antecedent destacable. “És llavors quan el criteri de veritat comença a imposar-se en l’estudi de la Història -assenyala-. Fins llavors i durant l’Edat Antiga i Mitjana trobarem habitualment a la Història com història d’històries, a manera de recopilacions amb l’afegit d’un missatge moral. Com a mètode, haurem d’esperar fins al Renaixement”.
Dr. Enrique Tierno Pérez Relaño
L’acadèmic assegura que els descobriments i la tecnologia estan darrere d’aquesta transformació de la Història en ciència. “Hem de destacar la funció que exerceix la nova cartografia resultant dels descobriments geogràfics, aparellats a un gran desenvolupament mercantil i polític. En tot el procés trobem l’exigència de versemblança en haver de disposar de dades concretes i verificables”, argumenta.
Aquesta transformació encastellarà el principi de veracitat i farà que la Història es converteixi en una successió d’esdeveniments guiats pel nou concepte causa-efecte que guiarà als nous governants. “Al Renaixement, lentament, la Història es transforma en documentació de la veritat, creant en l’imaginari europeu una noció indeleble basada en una relació històrica causa-efecte: s’entenen les situacions històriques del moment present en funció de la versemblança del desenvolupament històric anterior. D’aquesta manera el retrat històric només es desxifra en funció de la veracitat amb què es coneix el que ha passat fins llavors”, explica l’acadèmic.
Avui dia, conclou Tierno, la Història ha perdut aquest caràcter d’avalista a favor de la relativització, interpretació i contextualització dels fets històrics. “A mesura que van acumulant-se en les dades que avalen el coneixement històric va augmentant el nombre d’interpretacions alternatives, donant lloc a unes veritats absolutes pel que fa a dades verificables i unes veritats relatives pel que fa a la seva interpretació. D’aquesta manera la veritat queda supeditada al marc interpretatiu que estableix l’historiador i la veritat queda relegada a un segon pla com a eix de la Història. La suma d’interpretacions substitueix el relat tradicional i queda obert el camí a la pos veritat. D’aquesta manera apareix l’especulació històrica basada en un desplaçament de la veritat i en una multiplicitat de possibles interpretacions. Estem assistint a un procés de relativització”, considera.
