Oriol Amat
Rector de la Universitat Pompeu Fabra, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, vice-president de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Entrevistes publicades pels diaris “La Vanguardia” i “Ara” el 23 d’abril i el 7 de maig de 2021
Oriol Amat, rector de la Universitat Pompeu Fabra, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), defineix el futur de la universitat que dirigeix des del passat 6 de maig a sengles entrevistes concedides als diaris “La Vanguardia” i “Ara” entre els passat 23 d’abril i 7 de maig. La primera quan encara no havia estat proclamat rector, però quan ja era públic que la seva era l’única candidatura a rectorat. La segona, només un dia després d’haver estat oficialitzat com a nou rector de la Universitat Pompeu Fabra.
A “La Vanguardia”, l’encara formalment candidat apuntava cap a un mandat marcat per un canvi de model, tant formatiu com de gestió. Al pla docent, reduint les classes magistrals i apostant decididament pels projectes de recerca individuals i grupals, a més de mantenir l’aposta pel model d’ensenyament híbrid que ha deixat con a herència la pandèmia; al terreny de la gestió, potenciant l’atracció de el sector privat a la universitat pública.
“Necessitem anar cap al model nòrdic: més sector públic, més privat ben regulat i més tercer sector. Li poso un exemple. Quan vaig entrar de degà a la Barcelona School of Management havia una càtedra, ara n’hi ha deu. N’hi ha del sector públic, com el Consorci de la Zona Franca, i del privat, com Mercadona, gràcies a la qual estem investigant l’economia circular. Nosaltres volem millorar el benestar social, tenim el coneixement, això s’ha vist a la pandèmia, però hem de saber transferir-lo. Demanarem als investigadors que busquin qui financi la meitat del cost del seu projecte. Siguin entitats públiques o privades. Nosaltres aconseguirem finançament no només per completar la recerca, sinó per doblar-ne el pressupost. D’aquesta manera aconseguirem que l’inversor tingui cura que el projecte es transfereixi a la societat”, assenyalava a aquesta entrevista.
Així mateix, Amat destacava que calia treballar en nom d’una major eficiència econòmica. “Vull optimitzar processos, i començaré pel rectorat. La meva idea és reduir els alts càrrecs de 35 a 25, però compte, el vice-rectorat de recerca es multiplicarà per tres (recerca, innovació i transferència a la societat)”, afirmava.
Dr. Oriol Amat
A l’entrevista de l'”Ara”, l’acadèmic es felicita per la línia de rigor acadèmic i de gestió que ha tingut la universitat que ara dirigeix des de la seva fundació. Un fet clau, indica, per al seu posicionament internacional. A dia d’avui, de fet, està considerada com una de les 10 millors universitats joves del món segons el prestigiós rànquing de Times Higher Education tot i comptar amb un finançament molt inferior que el de les seves competidores. És una línia a la qual Amat encara li veu molt marge de desenvolupament.
“El primer rector, Enric Argullol, va establir les bases de la universitat i en va fer el desplegament urbanístic. I l’últim rector, Jaume Casals, ha fet un desplegament molt estratègic, com el Mercat del Peix o el programa EDvolució, que és el model docent que pensem que hauria d’haver estat el Pla de Bolonya i que és molt semblant a incorporar el model anglosaxó de Cambridge i Oxford al nostre sistema educatiu. Volem implantar aquest model en dos anys, que serà una revolució a nivell docent: farem menys classes magistrals i més sessions en què el professor fa de ‘coach’ o tutor. Un indicador que provarà si ho hem fet bé és que en dos anys vingui molta gent de tot el món a veure el nostre model docent”, explica el nou rector.
“També hem de millorar la transferència de coneixement a la societat. La Universitat Pompeu Fabra és una de les millors universitats en recerca i, per tant, a l’hora de generar coneixement. Una de cada 1.000 persones que viuen a la Terra, ho fa en Catalunya, i aquest 1 per 1.000 suposa l’1% de la ciència mundial. És a dir, desenvolupem 10 vegades més la producció científica del que ens correspondria. Però quan generes coneixement has de transmetre-ho a les aules i transferir-lo a la societat, i aquí és on les dades no són bones. És per això que hem reduït els alts càrrecs de la universitat de 35 a 25, però hem multiplicat per tres l’àrea d’investigació, amb vice-rectories d’innovació i de transmissió de coneixement. Per transferir el coneixement a la societat ho farem amb una línia editorial pròpia, com tenen a Yale, Harvard o Oxford, i ens relacionarem més amb el teixit social, amb empreses, organismes públics o cooperatives. La nostra universitat està molt bé en producció científica, però hem d’accelerar la interacció amb la societat”, conclou.
