Teresa Freixes
Catedràtica de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona,
acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

Article publicat a elCatalán.es

En aquests dies tan difícils molts alcem la vista cap a la Unió Europea, perquè cap país és aliè a aquesta crisi sanitària que estem afrontant. Molts es pregunten què està fent la UE quan el virus traspassa fronteres, posa en perill la salut i la vida de la ciutadania i provoca també una crisi econòmica de grans dimensions. Es troba a faltar una acció més coordinada de la UE al respecte, però cal informar de tot: la UE té normes prèvies que està aplicant, ha pres acords importants per fer front a diverses qüestions i està planificant polítiques de futur perquè els efectes de la crisi sanitària i els seus efectes econòmics siguin els menors possibles.

Per començar, cal assenyalar que a la Decisió 1082/2013 / UE del Parlament Europeu i del Consell Europeu de 22 d’octubre de 2013 sobre les amenaces transfrontereres greus per a la salut es disposa que:

“L’article 168 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) estableix, entre d’altres disposicions, que en definir-se i executar-se totes les polítiques i accions de la Unió s’ha de garantir un alt nivell de protecció de la salut humana. L’esmentat article estableix també que l’acció de la Unió ha de complementar les polítiques nacionals, abastar la vigilància de les amenaces transfrontereres greus per a la salut, l’alerta en cas de les esmentades amenaces i la lluita contra elles, i que els Estats membres, en col·laboració amb la Comissió, han de coordinar entre si les seves polítiques i programes respectius als àmbits en què la Unió exerceix una acció en matèria de salut pública”.

Ja el 1998 es va crear una xarxa per a la vigilància epidemiològica i, posteriorment, un grup informal denominat Comitè de Seguretat Sanitària, que complementen al Reglament (CE) nº 851/2004 del Parlament Europeu i del Consell Europeu, de 21 d’abril de 2004, pel qual es crea un Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties i al Reglament Sanitari Internacional (2005) (RSI), adoptat el 23 de maig de 2005 a la 58a Assemblea Mundial de la Salut, reforçant la coordinació de la preparació i resposta davant de les emergències de salut pública d’importància internacional entre els estats que formen part de l’OMS, que inclouen a tots els Estats membres de la Unió.

Per què és important l’actuació de la UE? La presidenta de la Comissió, Ursula Van der Leyen, ha afirmat que els Estats membres no estan sols davant d’aquesta crisi: “Siamo tutti italiani”, va afirmar en el punt àlgid de l’impacte del coronavirus a Itàlia. Però això s’ha de concretar en mesures específiques, ja que els Estats membres tenen la responsabilitat de gestionar les crisis de salut pública a nivell nacional, les mesures que adopti qualsevol d’ells podrien danyar els interessos dels altres si són incoherents entre si o si es basen en avaluacions de risc divergents. Per això cal coordinar la resposta que es doni a nivell de la Unió, perquè les mesures nacionals siguin proporcionades, es dirigeixin específicament a limitar els riscos per a la salut pública enfront de les amenaces transfrontereres i tinguin en compte el marc europeu relatiu a la restricció dels desplaçaments i els drets i obligacions derivats dels objectius econòmics de la UE.

Quines mesures específiques es preveuen en la Decisió 1082/2013/UE abans esmentada? Destacaré les més significatives:

  • Adquisició conjunta de productes mèdics de resposta sanitària sense que tingui reflex en els pressupostos dels Estats membres.
  • Intercanvi d’informació coordinat entre Estats membres i Comissió Europea. En cas d’urgència peremptòria, la Comissió pot adoptar mesures d’execució directa.
  • El Comitè de Seguretat Alimentària i la Comissió coordinaran les respostes nacionals. Es podrà declarar una situació d’emergència, en casos de grips o pandèmies i, informant a l’OMS, prendre decisions immediatament executives.

Els procediments i controls es poden consultar al web de les normes de la UE: https://ec.europa.eu/health/sites/health/files/preparedness_response/docs/decision_serious_crossborder_threats_22102013_es.pdf

Per fer front a aquesta crisi concreta, provocada per la pandèmia originada pel Covid-19, reconeguda per l’OMS, la Comissió, que és l’òrgan de la UE en qui resideix la iniciativa legislativa, ha preparat una proposta de Reglament, reformant la normativa anterior i mobilitzant fons per fer front a aquesta situació d’emergència.

Així mateix, la Comissió ha previst un fons de 37.000 milions d’euros, amb la Comunicació anomenada “Coronavirus Response Investment Initiative” (CRII), per fer front a les despeses mèdiques que es puguin produir als Estats membres. S’espera que la reunió de l’Eurogrup prevista per al dilluns 16 de març completi aquestes previsions.

També s’està treballant amb els Estats membres en la reordenació del transport aeri i avaluant l’impacte que tot això pugui tenir en la indústria del turisme per poder adoptar les mesures adequades a nivell europeu.

I, així mateix, la Comissió accelerarà la preparació d’una proposta legislativa per a un pla europeu de reassegurança d’atur. Aquesta iniciativa té com a objectiu donar suport als qui treballen i protegir als que han perdut els seus llocs de treball en cas de grans commocions, així com reduir la pressió sobre les finances públiques nacionals, enfortint així la dimensió social d’Europa i augmentant la seva cohesió.

Assenyalaré, finalment, el problema del control de fronteres, restringint la lliure circulació, en situacions d’emergència, que preveu el Reglament (UE) 2016/399 (https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES / TXT / HTML /? uri = CELEX: 32016R0399 & from = eS # d1e1712-1-1) pel qual s’estableix el Codi de fronteres Schengen, autoritzant els controls a les fronteres interiors durant un màxim de 30 dies, prorrogables per altres 30 fins que desaparegui la circumstància que va originar la decisió de restricció, en els casos que requereixin una actuació immediata.

 

Teresa Freixes - RAED

Dra. Teresa Freixes