Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 16 de juny al fòrum “Elecciones anticipadas; causas y consecuencias. Contexto de la Presidencia española del Consejo de Europa”, que va organitzar la Facultat de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials de la Universitat Catòlica de València juntament amb l’Institut d’Estudis Europeus del mateix centre per analitzar la incidència d’un hipotètic canvi de govern i la tensió de la campanya electoral al paper institucional d’Espanya al si de la Unió Europea. La sessió la va dirigir i moderar Rafael Ripoll, director tècnic de l’Institut.
La vicepresidenta de la RAED va abordar, des de la pròpia experiència, les conseqüències de la decisió del president del Govern, Pedro Sánchez, d’avançar la convocatòria electoral. “Jo vaig viure una presidència espanyola quan negociàvem el Tractat d’Àmsterdam i vam començar amb el Govern de Felipe González i vam acabar amb el de José María Aznar. Però a diferència d’ara, els temes europeus es consideraven assumptes d’Estat i se’n treballaven conjuntament. Hi havia una posició comuna que no es movia. Ara no sé si passarà el mateix, perquè no he vist aquest consens. També és cert que ara la Presidència rotatòria no decideix res, però de totes maneres simbòlicament sí que pot marcar molt”, va iniciar Freixes la reflexió.
Per a l’acadèmica, un canvi de Govern hipotètic pot comportar que els socis d’Espanya a la Unió Europea no arribin a comprometre’s amb l’actual Executiu. A més, la campanya farà aflorar els acords de l’actual Govern amb forces que han intentat trencar el model d’Estat, com és el cas dels partits sobiranistes o populistes. “Forces com Podem ha tingut com a lema trencar el règim del 78 i la seva postura antieuropea ha estat també destacable. No entenc com un partit com el PSOE ha pogut arribar a establir uns pactes amb els que intentaven trencar Espanya o amb els successors d’aquells que havien assassinat els seus dirigents”, va assenyalar.
Pel que fa als extrems polítics, la jurista va marcar les diferències entre formacions com Podem -i ara el seu successor Sumar– i Vox, que intenta implantar els seus postulats des del marc de l’Estat de Dret i ara com ara no ha justificat la violència política. “El que és clar és que no és fàcil formar majories per governar. Jo trobo a faltar a Espanya un programa comú de mínim de les dues grans forces polítiques, com passa a tants països europeus, que els permetés assolir grans acords i estabilitzar la vida política sense dependre dels extrems. El sentit comú assenyala que hauria de formar Govern la força més votada. La immensa majoria del vot se situa a la centralitat, i les minories són als extrems. Aquestes minories han d’existir i influir, però no decidir”, va argumentar Freixes.
Pel que fa a la violència masclista, l’experta va destacar que en el marc jurídic espanyol està garantida la defensa contra les dones i en l’àmbit familiar i va recordar que la Unió Europea és a punt d’aprovar una Directiva Europea sobre la Lluita contra la Violència sobre les Dones i la Violència Domèstica, que adopta aquesta definició en lloc de la de violència de gènere, que per a la jurista respon a una traducció literal de l’anglès que conceptualment no s’adapta a la tradició legal de molts països europeus, entre ells Espanya.
