Óscar Morales, soci del despatx Morales Abogados y Penalistas i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), demana al Tribunal Constitucional que actuï d’acord amb les seves resolucions d’empara en el cas dels ERO d’Andalusia i assumeixi la resta de recursos que se li plantegen per superar les xifres actuals, quan gairebé no s’admet a tràmit un 2% dels recursos presentats. L’acadèmic, que ja va denunciar en el discurs d’ingrés aquest com un dels problemes que afronta la justícia penal a Espanya, és un dels experts consultats pel portal especialitzat Economist & Jurist per fer un informe específic sobre la material que va signar el 15 de juliol passat el periodista Luisja Sánchez.
“Segons dades del mateix tribunal, un 60% de les inadmissions és perquè el jurista no ha sabut identificar l’interès constitucional de l’assumpte que es recorre davant del Tribunal Constitucional. Això ha fet que prestigiosos catedràtics de Dret Constitucional estiguin ara participant i ajudant la preparació d’aquests recursos d’empara, mentre que el Constitucional s’ha atipat de dir a aquests catedràtics que no saben justificar aquest interès del recurs d’empara esmentat. Alhora, fa dos anys van introduir un formulari a la web del tribunal per explicar com havia que fer aquest recurs. Molts pensem que era un insult a la nostra intel·ligència”, exposa l’expert en la publicació.
Per a Morales, qualsevol recurs d’empara deriva de la lesió d’un dret fonamental del justiciable que és percebuda així, i serà aquesta persona qui, mitjançant un lletrat, plantegi el problema en qüestió i l’interès constitucional de l’assumpte. “El Tribunal Constitucional també hi és per admetre molts d’aquests recursos d’empara que ara queden fora, en la majoria dels casos sense cap explicació convincent. Que ara es digui que el Constitucional anul·la més sentències del Tribunal Suprem que abans no és una bona notícia. Aquest tipus de plantejaments genera la sensació que els organismes jurisdiccionals, tribunals de justícia, audiències provincials i el Suprem no tenen ningú al darrere. No hi ha un tribunal de garanties perquè no ho admetran a tràmit. Aquesta percepció dels tribunals jurisdiccionals que no hi ha ningú més enllà els dóna més llibertat per prendre decisions que s’allunyen d’un respecte als drets fonamentals garantits per la Constitució, per això s’ha incrementat aquest nombre d’anul·lacions de sentències en anar al fons de l’assumpte”, afegeix.
Seguint la seva argumentació a Economist & Jurist, l’acadèmic demana l’obligada independència a aquesta alta institució jurídica, i destaca que en el cas dels ERO el tribunal ha revisat a fons les sentències. Perquè també ho pugui fer en casos menys mediàtic, però que poden ser greument lesius si hi ha vulneracions de drets fonamentals, Morales proposa que el Consell General del Poder Judicial demani una duplicació de recursos al Tribunal Constitucional que permeti que es quadrupliqui l’admissió dels recursos de protecció. “Que es passi de 12 a 24 magistrats que resolguin aquests assumptes, igual que el nombre de lletrats que els donen suport i que en comptes de dues sales se n’encreuen quatre. Es tracta que treballin realment com a òrgan de garanties constitucionals. Cal revertir la ràtio d’admissió de recursos d’empara al Constitucional perquè no en poden quedar fora els drets fonamentals si són vulnerats per tercers”, suggereix.
Morales ha estat professor de la Universitat de Cantàbria, la Universitat Autònoma de Barcelona o la Universitat Rovira Virgili, entre d’altres. Des del 2001 és professor visitant de la Universitat dels Estudis de Trento i professor adjunt de la Universitat Ramon Llull. Al costat de Fermín Morales, també acadèmic numerari de la RAED; va posar en marxa el 2022 el despatx Morales Abogados Penalistas, on tots dos lletrats fonen la seva àmplia experiència. Els dos professionals mantenen la tradició de boutique, com es coneix els pocs i selectes despatxos especialitzats en un àmbit del dret, en el seu cas el penal, centrant el seu treball d’assessorament o processal en clients de primer nivell, directius, empreses i institucions. Gaudeixen d’un ampli i reconegut prestigi acadèmic i són autors i directors d’algunes de les publicacions especialitzades més importants, com ara els “Comentarios al Código Penal” de Fermín Morales i el “Código Penal con jurisprudencia” de Thomson Reuters Aranzadi que va realitzar Óscar Morales.