Sheldon Glashow
Premi Nobel de Física el 1990 i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Entrevista publicada al suplement “Medicina” del diari “El País” el 17 d’octubre de 2020
Dr. Sheldon Lee Glashow, Premi Nobel de Física el 1979
Sheldon Glashow, Premi Nobel de Física i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda en una entrevista publicada el passat 17 d’octubre al suplement “Medicina” del diari “El País” els descobriments científics trobats per pura casualitat, el que ve a denominar-se la serendípia de la ciència. “El fascinant de la ciència és que pots pensar una cosa i l’evidència et diu el contrari, de manera que has de canviar la teva idea preconcebuda i pot passar diverses vegades a la vida”, inicia la seva reflexió.
El Nobel parteix de la descoberta accidental de la radioactivitat per part d’Henri Becquerel, a qui un dia ennuvolat i l’ús fortuït de sals d’urani en un experiment li va permetre no poder demostrar la hipòtesi en la qual treballava i, de passada, obrir els ulls a una nova realitat. Tot i que n’enumera molts més, com la penicil·lina, descoberta per Alexander Fleming també per casualitat, o la radiació infraroja i la ultraviolada, descoberta per William Herschel el 1800, quan estava estudiant la llum solar dispersada per un prisma. Va col·locar termòmetres en cada color de la llum i d’altres de control. Un termòmetre que va resultar estar més enllà de la part vermella de l’espectre i que va registrar una temperatura alta i així va descobrir, per casualitat, una forma de llum fora de l’espectre visible: la radiació infraroja.
També van ser descobertes accidentals els Raigs X, quan Wilhelm Conrad Röntgen treballava en uns experiments amb els raigs catòdics i, per atzar, va observar com una làmina de cartró impregnada en cianur mostrava fluorescència. Röntgen ho va difondre entre la comunitat científica i va cridar al seu descobriment Raigs X perquè no sabia molt bé el seu origen.
En àmbits quotidians, l’acadèmic honorari va explicar com el descobriment de la sacarina per part del químic Constantin Falhberg també va ser fruit de l’atzar. L’investigador es va oblidar de rentar-se les mans després d’un experiment i al endur-se els dits a la boca va sentir un extraordinari sabor dolç. En el cas de Michael Sueda, la casualitat va fer que deixés una cigarreta que estava fumant a sobre d’una taula de laboratori on treballava buscant un antifebril i en tornar a fumar va sentir un extraordinari sabor dolç, el ciclamat.
Accidentals van ser també el descobriment de la Viagra el 1992, durant unes proves efectuades amb un fàrmac contra l’angina de pit. L’LSD, descobert pel químic suís Albert Hofmann, que va aparèixer quan intentava purificar els compostos produïts pel sègol banyut per evitar les hemorràgies que es produeixen després del part.
Glashow ja va tractar aquests i altres descobriments científics accidentals al cicle “La ciència vista a través dels ulls de Premis Nobel”, que es va celebrar l’any passat al CosmoCaixa de Barcelona organitzat per l’Obra Social La Caixa i la RAED. Glashow, precisament, va pronunciar la conferència de cloenda, “Descobriments accidentals en la ciència”, en què va oferir interessants exemples de com alguns dels més importants descobriments de la ciència són causa de factors accidentals.
