Oriol Amat
Degà de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra, degà de Col·legi d’Economistes de Catalunya, vice-president de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Entrevista publicada pel diari digital Via Empresa el 14 de març del 2021
Oriol Amat, degà de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra i del Col·legi d’Economistes de Catalunya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), mostra el seu optimisme davant la recuperació econòmica en una entrevista publicada pel diari digital Via Empresa el passat 14 de març, si bé adverteix que les administracions han d’implicar-molt més en el procés i, sobretot, posar molt més recursos, tant monetaris com fiscals, sobre la taula.
Dr. Oriol Amat Salas
“Si comparem la gestió d’aquesta crisi amb la del 2008, la valoració és molt més positiva. Ara bé, tenim temes estructurals i segurament no hi ha la suficient química i empatia entre població i governants, de la mateixa manera que no hi ha empatia entre governants i oposició. Als països que tenen més empatia entre governants i població, com ara Nova Zelanda o Alemanya, els ha anat millor durant aquesta crisi per la confiança mútua, per exemple. Aquest és un tema estructural que no ens afavoreix -reflexiona l’acadèmic-. Amb les eines que té la Generalitat no seria fàcil fer moltes coses més. Per exemple, aquesta és una crisi en la qual s’han de posar diners sobre la taula. La Generalitat ha posat damunt de la taula tots els diners que ha pogut i diria que segurament no pot posar-ne més perquè necessita l’autorització del Govern de l’Estat per augmentar el límit de dèficit. El Govern ha posat molts diners, però ja que té les competències i la capacitat d’endeutar-se, ara ha de posar-ne molt més”.
Per a Amat, la finalitat última de l’economia, i en aquest cas concret de la recuperació, ha de ser el benestar social, per davant de qualsevol paràmetre macroeconòmic. “L’objectiu de l’economia no és ni el PIB, ni el dèficit, ni la inflació. Per a mi, l’objectiu de l’economia és el benestar de la gent, que vol dir que tingui feina, una retribució digna que els permeti viure dignament i tenir salut. Si hem de triar entre economia i salut, trio salut, però sense perdre de vista l’economia. Als països que han primat la salut els ha anat millor durant aquesta crisi. Seria inadmissible dir que perquè a les empreses els vagi millor han de morir un milió més de persones… Una sola vida ha de passar per davant de tot”, afirma.
L’acadèmic i degà de Col·legi d’Economistes es reitera en la seva tesi de la recuperació en forma de K i insisteix en la necessitat que l’economia espanyola aposti definitivament per la innovació aprofitant els fons europeus i les polítiques comunes de recuperació. “Aquells que estan a internet, el teletreball, la sostenibilitat… Són sectors que estan guanyant. Per això deia que la crisi té forma de K. Si mires les accions de Zoom, Teams o Amazon, van cap amunt. Els més rics guanyen més i també els que estan en sectors emergents. Quant a la innovació, el 2008 ja no estàvem molt bé. Amb una transformació tecnològica com la que estem vivint, has de posar diners en R+D. En no fer-ho, baixa la productivitat, el valor afegit de les empreses i els salaris.
Fem tard. Fins i tot Portugal ha anat augmentant. L’R+D pública no ha baixat molt, la que ha baixat és la privada, que són les empreses”, afegeix.
Sobre els reptes del seu mandat al capdavant del Col·legi d’Economistes, Amat parla de tancar bé una etapa convulsa. “Havíem de complir el compromís de liderar mig mandat Anton Gasol i l’altre mig jo mateix, perquè era el que vam dir quan ens vam presentar, però la pandèmia ha trastocat els plans. Tenim 7.600 col·legiats i l’economia és una ciència molt àmplia i tenim des de professors universitaris, fins a gent que es dedica a l’economia urbana, a l’economia de l’administració pública, assessors fiscals, auditors… El Col·legi té moltes missions. Una d’aquestes és donar servei a tots aquests col·lectius i també hi ha moments en què hem de donar opinió, informació i generar coneixement”, conclou.
