Daniel Turbón
Catedràtic emèrit d’Antropologia Física de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Daniel Turbón, catedràtic emèrit d’Antropologia Física de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha publicat als prestigiosos “Annals of Human Biology” l’estudi “Phenotypic diversity and history of the Congo Basin populations: Equatorial Guinea, Bantu Speaking Central Africans and African Pygmies”, on traça l’origen de les poblacions centrafricanes. L’article, signat al costat de l’antropòloga de la Universitat del País Basc Esther Rebato i el professor de Bioestadística de la Universitat de Barcelona Miquel Salicrú, va aparèixer en la versió en línia d’aquesta publicació el passat 6 d’abril.
Després d’analitzar la diversitat fenotípica adulta de nou poblacions de la conca del Congo i l’illa de Bioko, que van ser caracteritzades antropomètricament el 1948, els investigadors van identificar diversos grups que van interpretar com a probable barreja de poblacions pigmees locals i bantús que queden establertes en aquest estudi com referència per a futurs treballs genètics i redunda en la hipòtesi que les poblacions pigmees africanes van ser un dels primers grups de pobles de la selva tropical de la conca del Congo a separar-se de la resta de la humanitat moderna.
Dr. Daniel Turbón
“L’arribada d’agricultors de parla bantú de 5.000 anys abans de Crist va portar a la formació d’un gran nombre de complexos ètnics a l’Àfrica Central i la zona costanera de l’Atlàntic, principalment a causa d’un flux unidireccional de dones pigmees. Actualment només hi ha uns pocs petits contingents de grups de població pigmeus africans que són mixtes o que gairebé han desaparegut com a resultat dels fluxos migratoris del Camerun”, s’explica en la introducció de l’estudi.
Com a mètode de treball, els investigadors van generar una matriu de interdistàncies entre poblacions, fent servir les 21 variables, amb la distància euclidiana entre els vectors mitjans relatius a les variables estandarditzades. “Quan es va fer servir el mètode de grups de parells no ponderats amb mitjana aritmètica per separat en homes i dones, els arbres filogenètics van mostrar una clara separació entre les poblacions”, assenyalen. Això els va portar a determinar que les mesures corporals que distingeixen amb més eficàcia als grups són les dimensions lineals i l’ample dels malucs i la circumferència toràcica mitjana.
Com a conclusió, l’estudi determina que les mostres de Guinea Equatorial mostren una gran superposició entre grups i variacions considerables dins dels grups. També hi ha diferències notables entre les poblacions de pigmeus africans en termes d’alçada, però no en proporcions corporals.
