Antoni Garrell
Antoni Garrell, president d’HM Hospitales i acadèmic d’honor de la Real Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre els profunds canvis que la intel·ligència artificial està provocant en el treball, l’aprenentatge, la salut, les ciutats i la pròpia concepció del que és humà en l’article “La IA obre una nova era per a la humanitat”, publicat el passat 6 de juny al portal especialitzat Catalunya Econòmica. En el seu discurs d’ingrés a la Real Corporació, “La segona revolució digital: l’economia digital i la intel·ligència artificial ens estan conduint a una nova era de la humanitat?”, que va pronunciar el passat mes de novembre, l’expert ja va abordar els profunds canvis que aquesta tecnologia està generant, obrint la transició cap a una nova era digital i destacant tant les oportunitats com els reptes que això implica a la llum dels efectes de revolucions anteriors de caràcter transformador.
En el seu article, Garrell adverteix que la IA ja redefineix professions, processos formatius i la participació ciutadana, mentre tecnologies com les pròtesis intel·ligents o els nanoробots amplien les capacitats humanes i generen, alhora, dilemes ètics inèdits. En la indústria i els serveis, considera, la col·laboració entre persones i màquines modifica la producció i el teletreball; la mobilitat autònoma i les infraestructures digitals sostenibles transformen la vida urbana, especialment davant l’envelliment de la població. En aquest context, assenyala, la ciberseguretat i la governança digital esdevenen pilars essencials per protegir ciutadans, empreses i institucions.
L’autor presta especial atenció a l’horitzó del que defineix com una intel·ligència artificial general que pogués assolir l’autoconsciència. Encara que els sistemes actuals només simulen comprensió, les grans tecnològiques continuen treballant en aquesta direcció. Una superintel·ligència amb identitat pròpia, capaç de superar els humans en processament d’informació i adaptació, podria generar un desequilibri de poder cognitiu sense precedents. En aquest sentit, Garrell recorda l’advertència d’Stephen Hawking: el desenvolupament d’una IA plena podria significar la fi de l’espècie humana. Davant aquest escenari de competència i dominació, planteja també la possibilitat d’una coexistència complementària que acceleri la resolució de problemes globals com el canvi climàtic o les malalties complexes.
Aquestes reflexions es desenvolupen en el seu llibre “La segona revolució digital: una nova era per a la humanitat”, aparegut l’any passat. Una obra que no pretén oferir respostes definitives, sinó obrir el debat sobre els nous límits ètics, el valor del talent, els biaixos algorítmics, el risc d’atrofiar les capacitats cognitives humanes en delegar massa en les màquines, i la necessitat de sobirania digital i fiscal, incloent-hi la idea que els robots han de contribuir fiscalment a la societat. L’acadèmic conclou que la història no està escrita, ja que es construeix dia a dia amb decisions que poden resultar determinants. “Un conjunt de qüestions que han de situar-se en el marc d’una convicció profunda: la història no està escrita. La fem cada dia amb les nostres decisions i accions. I la intel·ligència més poderosa mai no serà la de les màquines, sinó la d’una humanitat capaç de viure fidel als seus valors”, conclou.
Garrell és enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, màster en Gestió i Administració i estudis de doctorat en Sistemes de Suport a la Presa de Decisions. Especialista en innovació i economia del coneixement, ha desenvolupat una àmplia trajectòria professional tant en l’àmbit de la tecnologia computacional com en la gestió organitzacional i estratègica i ha ocupat diversos càrrecs executius en empreses com Arthur Andersen, La Caixa, la Fundació Universitat i Tecnologia La Salle i la Fundació de Disseny Tèxtil. Des del 2021 presideix HM Hospitales. Ha format part de diversos consells d’administració i d’assessorament d’empreses i ha ocupat càrrecs institucionals, com el de president del Cercle per al Coneixement i del Consell Executiu de la Fundació Universitat Ramon Llull. En l’àmbit acadèmic ha impartit classes i conferències en universitats internacionals i és autor de més de 850 articles sobre temes tècnics, econòmics i d’opinió i és autor o coautor d’una desena de monografies sobre tecnologia digital, multimèdia i indústria. Va ser, així mateix, fundador de la revista tecnològica “INPUT”. Els seus últims dos llibres són “La indústria 4.0 a la societat digital” (2019) i “Productes i serveis intel·ligents i sostenibles” (2021).
