Francesc Torralba
Director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull i de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Entrevista publicada al diari “La Vanguardia” el 27 de juliol de 2020
Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull i de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la individualitat i el canvi que ha comportat al pensament l’actual pandèmia en una entrevista publicada pel diari “La Vanguardia” el passat 27 de juliol. L’acadèmic comparteix les conclusions que exposa a la seva última obra, presentada fa tot just un mes: “Vivir en lo esencial. Ideas y preguntas después de la pandemia” (Plataforma Editorial).
Per a Torralba, l’actual crisi ens ha tornat la sensació de fragilitat que fins al present havia marcat l’existència humana, assenyalant la importància dels aspectes substancials de la vida, com les relacions humanes, i fent-nos veure que després del rebuig de les societats occidentals a tot tipus de límits ara ens trobem de nou davant la necessitat d’una ètica que ordeni i doni sentit a les nostres vides. “La nostra societat es regeix per dos grans verbs: treballar i consumir. Activar la cultura del pensament és destruir la maquinària que funciona quan no es pensa i es respon a estímuls. Però en aquesta societat gasosa, en la qual tot es volatilitza (treball, creences, parelles, amistats…), es fa difícil -reflexiona-. Hem passat d’una societat normativa catòlica limitadora a un ‘no volem límits’, però sense límits no es pot viure. Necessitem una ètica civil que tingui fortalesa, és a dir: un marc moral sòlid en una societat gasosa, i això és molt difícil”.
L’acadèmic reivindica la intel·ligència com a principi de qualsevol presa de partit, fins i tot de la fe. “La intel·ligència habita en tot ésser humà, per a interrogar-nos sobre nosaltres mateixos i sobre el sentit de la vida, per admirar-nos de la realitat, per prendre-hi distància. Es tracta de ser espectador de la pròpia vida i observar quina qualitat té el nostre vincle amb el que ens envolta. El fanàtic és incapaç d’aquesta distància”, considera.
