Marc Yeste, doctor en Biologia Cel·lular, va ingressar com a acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) durant una solemne cerimònia que es va celebrar el passat 22 de juliol a la Sala d’Actes de Foment del Treball, seu acadèmica. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “Influència de l’edat materna en la competència funcional de l’oòcit”. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmica numerària i vicepresidenta de la Junta de Govern Maria Àngels Calvo. La sessió va poder seguir-se per streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on pot visualitzar-se. Yeste ja era acadèmic corresponent de la RAED, on va ingressar el 2023 amb el discurs “La ciència de l’espermatología: de l’origen de la disciplina al paradigma actual”.
Dr. Marc Yeste
L’expert va reprendre en bona part aquell primer estudi, basat en el gàmeta masculí, per centrar el seu discurs com a membre numerari en el gàmeta femení, l’oòcit, abordant un dels problemes que es donen actualment en les societats occidentals davant el retard voluntari de la maternitat: la infertilitat. “Durant les últimes dècades, el nombre de dones que decideix posposar el moment de tenir fills no ha deixat sinó d’incrementar substancialment, especialment als països occidentals. Els motius que expliquen aquesta decisió són múltiples i inclouen, entre d’altres, la carrera professional, l’estabilitat laboral, la situació socioeconòmica, factors emocionals, i la possibilitat de tenir una parella estable. Desafortunadament, l’augment de l’edat materna també augmenta la infertilitat, ja que la probabilitat que una dona concebi de forma natural després d’un any de relacions sexuals sense protecció disminueix significativament a partir dels 35 anys. Això es deu als processos d’envelliment que tenen lloc a l’ovari, que són únics i complexos i impliquen una reducció tant de la quantitat com de la qualitat dels oòcits”, va introduir l’acadèmic la matèria del seu estudi.
Yeste va assenyalar que la disminució en la quantitat d’oòcits es deu que la reserva d’aquests s’estableix durant el desenvolupament fetal, de manera que les dones tenen una quantitat fixa de fol·licles que va disminuint amb l’edat. D’altra banda, la reducció de la qualitat s’explica, entre altres raons, per l’augment dels danys a l’ADN i del percentatge dels oòcits aneuploides, la disfunció mitocondrial i l’estrès oxidatiu, va explicar l’expert. “Els efectes primaris de l’envelliment oocitari condueixen a altres conseqüències posteriors, com la degradació de determinades proteïnes, la inestabilitat del citoesquelet, canvis en la regulació de les vies de senyalització cel·lular i alteracions en la comunicació del complex cèl·lules del cúmulus-oòcit (COC)”, va afirmar. Davant aquest escenari, Yeste va oferir les solucions científiques que obren una via a l’optimisme i permeten el desenvolupament d’estratègies per mitigar els efectes de l’envelliment oocitari, com ara la criopreservació dels oòcits. Per això, va assenyalar, la recerca en aquest camp és fonamental per a la salut reproductiva de la dona i constitueix un dels desafiaments més grans s l’àmbit de la fertilitat humana.
“L’aparició de les tècniques de reproducció assistida ha permès incrementar la fertilitat de les pacients amb una edat reproductiva avançada. Especialment importants són els avenços en les tècniques de diagnòstic genètic preimplantacional que permeten detectar aneuploidías a partir d’un blastòmer i seleccionar i transferir, després, els embrions euploides. Malgrat aquests avenços en les tècniques de diagnòstic, el cert és que no es disposa de cap tractament efectiu que elimini completament els efectes adversos de l’increment de l’edat materna als oòcits, doncs l’envelliment, també el de les cèl·lules germinals, no és sinó una característica més del fenomen de la vida”, va concloure l’acadèmic.
Yeste és director del Centre de Biotecnologia de la Reproducció TechnoSperm, investigador de l’Institut Català de Recerca i Estudis Avançats i professor de Biologia Cel·lular a les facultats de Medicina i Infermeria de la Universitat de Girona, on dirigeix el seu Institut de Tecnologia Agroalimentària. És docent, així mateix, del Màster en Embriologia Clínica de la Universitat d’Oxford. Les seves recerques s’han centrat en la biologia de la reproducció de diferents espècies de mamífers. Ha publicat més de 260 articles i 20 capítols de llibre sobre la matèria i ha participat en més d’un centenar de projectes d’investigació i contractes amb empreses. Coordina el Grup Consolidat de Recerca en Biotecnologia de la Reproducció de la Generalitat de Catalunya, que es desenvolupa de forma conjunta entre experts de la Universitat de Girona i la Universitat Autònoma de Barcelona.
Discurs d’ingrés: Influència de l’edat materna en la competència funcional de l’oòcit
