Francisco López Muñoz
Professor de Farmacologia i vice-rector de Recerca i Ciència i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela. Acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

Article publicat a l’edició espanyola del portal acadèmic “The Conversation” i al diari “El Imparcial” el 8 i el 10 de febrer de 2020

Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre l’eficàcia i els riscos de la ivermectina, un medicament àmpliament estès a Iberoamèrica en la lluita contra la Covid a l’article “Covid-19: La ivermectina no parece recomendable en dosis seguras, aunque ya se use ampliamente en Latinoamérica”, publicat a l’edició espanyola del portal acadèmic “The Conversation” i el diari “El Imparcial” els passats 8 i 10 de febrer. L’acadèmic signa aquest article al costat de professor de Farmacologia i Toxicologia de la Universitat Complutense de Madrid José Antonio Guerra Guirao. Tots dos autors ja han publicat sengles articles on alerten sobre el potencial d’un altre compost per combatre la malaltia els resultats encara estan per veure: la plitidepsina. Es tracta en concret de “Cuidado: los resultados de la plitidepsina de PharmaMar contra la Covid-19 siguen siendo preliminares” i “La plitidepsina ha demostrado su eficacia en bolsa: le falta hacerlo en pacientes de Covid-19”, tots dos publicats a “The Conversation”.

“Quan l’abril de l’any passat la primera onada de la pandèmia de la Covid-19 es trobava al seu màxim auge, va sorgir certa polèmica amb un fàrmac antiparasitari: la ivermectina. Tot va partir d’un estudi preliminar, realitzat a Austràlia en línies cel·lulars i amb dosis molt altes del fàrmac, que va generar unes enormes expectatives al tractament d’aquesta malaltia. Així, el medicament va ser postulat com una possible opció, barata i segura, davant el virus SARS-CoV-2. Un altre estudi preliminar, aquest cop en humans i fet a Bangladesh, va obtenir dades de ‘curació’ del 98% dels pacients que van rebre la combinació d’ivermectina i l’antibiòtic doxiciclina. Tot això va fer que alguns països, sobretot llatinoamericans, com ara el Perú i Bolívia, incloguessin l’antiparasitari a les seves guies de tractament de la Covid-19”, inicien els estudiosos seva argumentació.

Noves investigacions més rigoroses i exhaustives han demostrat que la ivermectina, que sí que s’ha demostrat com un fàrmac de gran èxit en l’àmbit veterinari per les seves qualitats davant microorganismes parasitaris, només té un efecte mínim i poc estudiat sobre els quadres de Covid a grans dosis, que podrien augmentar el risc d’efectes adversos com nàusees, marejos, immunosupressió, dolor abdominal, febre, taquicàrdia en penetrar en el sistema nerviós central.

“Donada l’absència d’evidència raonable que la ivermectina posseeixi una eficàcia significativa enfront de la SARS-CoV-2, l’anàlisi benefici-risc dicta que hem de ser molt prudents. Es fa preceptiu disposar de més dades clíniques i incrementar el nombre d’assaigs per avaluar l’eficàcia de la ivermectina en pacients amb Covid-19, així com la seva seguretat en aquest context, abans de generalitzar el seu ús en aquesta població, com sembla que ha passat en moltes regions de Llatinoamèrica”, conclouen López Muñoz i Guerra Guirao.

 

Llegiu l’article a “The Conversation”

Llegiu l’article a “El Imparcial”