Dr. Jordi Martí Pidelaserra
Jordi Martí, professor d’Economia i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, director del Màster en Verificació d’Informació no Financera del mateix centre i acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va ingressar el passat 13 de juliol com a acadèmic corresponent a Catalunya de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Humanitats de Lanzarote amb el discurs “La inteligencia artificial y la estupidez natural” al marc d’una solemne sessió que es va celebrar a l’Hotel Lancelot Playa d’Arrecife sota la presidència de Francisco González de Posada, acadèmic d’honor de la RAED i president de l’Acadèmia de Lanzarote.
El recipientari va introduir els assistents en els conceptes bàsics de la intel·ligència artificial partint dels elements tecnològics als quals hem tingut accés en els darrers decennis. Després d’una mirada històrica on es van citar els treballs González de Posada sobre Leonardo Torres Quevedo, creador del primer autòmat capaç de jugar amb les peces dels escacs, es va arribar al novembre del 2022, quan va aparèixer l’oportunitat de fer servir ChatGPT, l’aplicació informàtica que ha obert tot el debat sobre la intel·ligència artificial. La versió bàsica d’aquesta eina creada per l’empresa Open AI que és capaç de respondre les preguntes dels humans amb una redacció textual molt correcta en contingut i també en gramàtica, sintaxi i ortografia en multitud d’idiomes.
Per primer cop, un ordinador accessible a la majoria de la població podia interactuar utilitzant esquemes propis dels llenguatges humans. Aquesta sorpresa va portar a identificar aquesta aplicació amb el nom de la companyia que la va desenvolupar que conté l’expressió intel·ligència artificial. Com ja es va exposar a la taula rodona que la RAED va celebrar el 31 de maig passat sobre aquesta mateixa matèria cal no confondre una aplicació amb altíssimes capacitats textuals amb els desenvolupaments de la intel·ligència artificial, va assenyalar Martí. “Bàsicament, hem d’entendre que ChatGPT no disposa ni de capacitats per actuar autònomament ni capacitats per generar nous coneixements. Dues característiques bàsiques dels comportaments anomenats Intel·ligents”, va assenyalar el ponent.
Martí va exposar la classificació que l’historiador econòmic italià Carlo M. Cipolla va fer a finals dels anys 80 del segle XX sobre persones intel·ligents, estúpides, malvades i càndides, que es va publicar amb el títol “Allegro ma non Troppo”. La relació entre intel·ligència artificial i estupidesa natural, per la seva banda, prové de Ramón López de Mántaras, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, un dels principals experts en intel·ligència artificial. Aquest científic ha anat comprovant que els riscos del mal ús de la intel·ligència artificial resideixen als homes estúpids.
A partir d’aquesta disquisició sobre els conceptes de Cipolla i López de Mántaras, Martí va formular la necessitat de protegir l’accés a la intel·ligència artificial als estúpids, per sobre dels malvats. “Els malvats trauran profit de la intel·ligència artificial però no posaran en perill la humanitat. En canvi, els estúpids poden arribar a l’aniquilació del planeta sencer”, va assenyalar. L’acte va acabar amb la imposició de la medalla de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote al seu nou acadèmic, que també va rebre un diploma acreditatiu de la seva nova responsabilitat.
