Maria Àngels Calvo Torras

Dra. Maria Àngels Calvo

Maria Àngels Calvo, catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, acadèmica i secretària general de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 28 de setembre, amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Ràbia, a la sessió “La Ràbia”, organitzada pel Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya a la tercera sessió del cicle “Els esmorzars del Consell”. Moderada per Ricard Parés, president d’aquesta institució que agrupa els col·legis professionals, la cita també va comptar amb la participació de Julio Benavides, director d’investigació One Health del Laboratori de Malalties Infeccioses i Vectors: Ecologia, Genètica, Evolució i Control de la Universitat de Montpeller; Núria Ribas, directora del Servei de Prevenció en Salut Animal del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, i Jordi Manubens, veterinari especialista en cardiologia.

“Hem deixat de parlar de la ràbia perquè ens fa la sensació que és una cosa del passat, però jo sempre alerta a les meves classes que és una malaltia que tenim aquí. Necessitem tenir protocols i aplicar-los. Des del Consell hem d’incidir-hi, perquè la ràbia és un gran exemple que la prevenció afavoreix la salut pública des del concepte One Health. La possibilitat de transmissió es dóna tant en un lloc com en un altre i és molt fàcil vacunar. Que ara no tinguem una malaltia no vol dir que no la tornem a tenir, perquè el canvi climàtic fa que vectors que mai no havien estat en contacte amb nosaltres ara sí que ho estiguin”, va explicar l’acadèmica durant la seva intervenció. Calvo va afegir a la ràbia altres malalties infeccioses que es poden controlar mitjançant la vacunació, en una simple inspecció, així com va abordar les pautes de benestar animal que ara protegeix la llei.

Els participants en el debat van recordar que els experts de l’Organització Mundial de la Salut han ressaltat la importància dels programes de vacunació canina com l’opció més eficaç per reduir el risc de ràbia, malaltia que mata al voltant de 50 000 persones cada any a tothom. Aquest organisme fomenta la prevenció de la ràbia a l’ésser humà mitjançant l’eliminació de la ràbia canina que lidera el col·lectiu Units contra la Ràbia per assolir l’objectiu “cap mort humana per ràbia per al 2030”.

La ràbia és una virosi zoonòtica que es pot prevenir administrant una vacuna i que afecta més de 150 països i territoris. Quan apareixen els símptomes clínics, és pràcticament mortal en tots els casos. Fins al 99% dels casos humans, el virus és transmès per gossos domèstics. Tot i així, la malaltia pot afectar tant els animals domèstics com els animals salvatges. Es propaga a persones i animals a través de mossegades o esgarrapades, generalment amb la saliva. Cada any s’administren vacunes després d’una mossegada a més de 29 milions de persones a tot el món; així es poden prevenir centenars de milers de morts anuals per ràbia.

Tot i que a Espanya es considera erradicada, la ràbia va ser un greu problema de salut pública al segle XX: a la dècada dels 50 es van registrar més de 5.000 casos en animals. A hores d’ara, a Europa occidental, la malaltia transmesa per animals domèstics pràcticament ha desaparegut i ha disminuït enormement la que afecta animals salvatges, principalment guineus. Ceuta i Melilla presenten esporàdicament casos en gossos a causa de la permeabilitat que existeix a nivell de les seves fronteres amb el Marroc, on aquesta malaltia segueix present, per la qual cosa la possibilitat d’importació a la Península s’ha incrementat en els darrers anys com a conseqüència del moviment de persones a través de l’Estret de Gibraltar. D’altra banda, la lliure circulació per la Unió Europea també ho pot facilitar.

Com a prevenció, els experts van assenyalar que la vacunació dels gossos és l’estratègia més rendible per prevenir la ràbia a l’ésser humà, ja que no només redueix les defuncions atribuïbles a la ràbia transmesa pels gossos, sinó també la necessitat de profilaxi posterior a l’exposició com a part de l’atenció als pacients mossegats. Després de la vacunació, l’animal presenta una resposta immunològica contra el virus. El gos queda protegit al cap de 14 dies després de la injecció de la vacuna i la seva efectivitat és de l’ordre del 100%. Cal tenir en compte que el 40% de les persones mossegades per un animal del qual se sospita que pateix ràbia són nens menors de 15 anys. La rentada immediata i a fons de la ferida amb aigua i sabó després del contacte amb un animal sospitós és fonamental i pot salvar vides.