Albert Bosch, catedràtic de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, president de la Societat Espanyola de Virologia, del Grup de Virus Entèrics de Catalunya i de la Societat Internacional de Virologia Alimentària i Mediambiental i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctores-Barcelona 1914 (RAED), va pronunciar el 25 d’abril passat a la seu de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i de l’Arqueologia Industrial de Catalunya, a Terrassa, la conferència “Els virus i la història de la humanitat”, on va repassar la incidència dels virus al llarg de la història. L’activitat es va celebrar el format híbrid (presencial i en línia).
“Els virus han incidit de forma decisiva en la història de la humanitat. Hi ha hagut batalles que s’han guanyat o perdut quan un determinat virus ha infectat un exèrcit i ha respectat l’adversari. Hi ha hagut virus que han minvat les poblacions indígenes de diferents continents. Països sencers han patit canvis polítics, econòmics i religiosos en resultes de terribles infeccions per a les quals no existia remei. Un d’aquests virus que han deixat la seva empremta a l’avenir de la humanitat ha estat el de la verola. La conquesta de Mèxic i el Perú per part de diversos espanyols no hauria estat el mateix sense la participació decisiva de la verola i, en menor mesura, del xarampió”, va assenyalar Bosch durant la seva intervenció.
L’acadèmic va explicar que, a més de col·laborar en l’establiment del cristianisme a Llatinoamèrica, els virus també van participar en l’expansió del tràfic d’esclaus per totes les Amèriques. Els esclaus procedents d’Àfrica eren relativament resistents als efectes de la febre groga, que provoca mareig, nàusees, mal de cap i vòmits, mentre que la població caucàsica i americana responia amb una greu i moltes vegades mortal febre hemorràgica. “Els espanyols van importar esclaus africans per treballar a camps i mines de les colònies americanes, devastades per un virus de la febre groga, també importat d’Àfrica a bord dels vaixells del trànsit d’esclaus”, va afirmar.
Bosch va incidir en l’alteració del curs de la història per part dels virus a la ben coneguda pandèmia de grip que va devastar el món els anys 1918 i 1919. “En aquella primavera de 1918, l’Exèrcit alemany estava preparant l’atac definitiu a França per acabar victoriosament la Gran Guerra, els alemanys havien mobilitzat més d’un milió de soldats experimentats i magníficament armats, aproximadament uns dos mil soldats de cada divisió alemanya van patir la grip, cosa que va permetre que els aliats, que estaven a punt de capitular, poguessin reorganitzar-se i contrarestar l’atac alemany i que finalment aconseguissin la victòria”, va explicar.
Pel que fa al coronavirus SARS-CoV-2, l’agent causal de l’actual pandèmia de la Covid-19, l’acadèmic va destacar com ha enxampat totalment desprevingudes societats avançades, amb estructures sanitàries ben estructurades. “Ha semblat una cosa insòlita i inesperada que un virus hagi estat capaç de trastornar el món sencer, causant una gran morbiditat i mortalitat, i que també alteri els nostres hàbits socials i fins i tot familiars. Però no ha estat un fet insòlit”, va dir.
La conferència de Bosch es va emmarcar en un cicle que culmina amb l’exposició “Epidèmies i Pandèmies. L’enemic invisible”, que presenta l’evolució de les grans plagues sanitàries patides per la humanitat al llarg de la història i fins a l’actualitat, des d’una òptica històrica, científica, tecnològica i social. Es mostren objectes singulars de diferents èpoques com ara un carro de desinfecció de principis de segle XX, un pulmó d’acer i la rèplica d’un laboratori de recerca d’aquesta mateixa època.