Dr. August Corominas
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “El paper vital dels avis a l’estructura familiar”, en què aborda l’enriquiment intergeneracional. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles “Els quatre genets de l’apocalipsi gerontològic: solitud, silenci, dolor i nocturnitat”, “Reflexió antropològica de l’edat centenària”, “D’avis a néts”, “És possible arribar als cent anys o fins i tot més enllà?”, “Mecanismes de tanatoquímica i tanatofícs en el procés de la mort”, “Genètica i envelliment. Progèria i síndromes progeroides”, “Els grans beneficis de l’aquagym per a la salut integral”, “La bondat i la maldat” i “El paper vital dels avis”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
La fragilitat de la gent gran
La fragilitat de la gent gran, la seva vulnerabilitat, predictora de discapacitat, caigudes, immobilitat… és una desregulació de sistemes. La fragilitat és un procés de decadència fisiològica, amb alguns símptomes clínics. És un conjunt de vulnerabilitat i desregulacions de múltiples sistemes fisiològics. És fonamental la sensació d’impotència fisiològica i decadència de molts símptomes o alguns. Si practiquem anàlisis hematològiques s’observa valors justos o mínims de la sèrie vermella i molts factors bioquímics com glucosa, proteïnes… És freqüent l’afirmació, entre homes o dones, “el cos no em funciona”, “estic acabat”, “la potència que tenia fa uns anys i avui no puc”, “no sé què tinc”, “no em fa mal res, però em falta alè”, “només puc veure la televisió assegut a la meva butaca”, “no tinc força”, “estic enfonsat psicològicament”, “sóc una persona enfonsada i deprimida…
Fer el diagnòstic de fragilitat no és gens fàcil. Cal assegurar que no es converteixi en una malaltia crònica. Interessa descartar algun tipus de càncer o les freqüents síndromes geriàtriques: immobilitat, caigudes, incontinències, demència senil o inici d’Alzheimer, malnutrició, crisi de pànic o fòbies socials. Cal intentar fer una valoració geriàtrica integrada. Es tracta d’una exploració profunda i treballosa, però cal descartar origen del cansament i del decaïment. És difícil arribar a un diagnòstic precís de fragilitat, per a això es requereix una valoració clínica, funcional, ambiental i social.
Des del punt de vista fisiològic cal considerar factors tant holístics com psicosocials, ambientals, familiars. El “Cardiovascular Health Study” basa el diagnòstic de vulnerabilitat en els criteris següents: pèrdua de pes, feble força muscular, dificultar per col·laborar en treballs domèstics, esgotament, escassa activitat física, velocitat de la marxa… És important descartar l’alt risc de salut. Un dels símptomes fàcilment detectable és un gran problema, el de la solitud. Milers de persones a Barcelona, a Espanya i al món pateixen aquest mal, un aïllacionisme no desitjat. En resum, cal valorar i estudiar cadascun dels sistemes de regulació bioquímics i fisiològics com ara el sistema nerviós, l’endocrí, el muscular, el dinàmic, el digestiu i el genitourinari. Cal intentar que el pacient tanqui un protocol controlat de practicar tota mena d’activitats per aconseguir una regulació fisiològica normal per a la seva edat.
