Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica una nova sèrie d’articles en els quals incideix sobre la tradició clàssica i les lliçons que deixa per al present. Es tracta, en concret, de “Demócrito, padre de la ciencia moderna”, “La Venus de Milo como icono de belleza”, “El hito del Discóbolo de Mirón”, “Zenón de Citio, creador del estoicismo”, “La lucha por la libertad, según Heródoto” i “Prometeo, el benefactor de la humanidad“, publicats al llarg dels últims mesos a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.
A “Demócrito, padre de la ciencia moderna”, l’expert aborda la figura i l’obra del que està considerat fundador de l’atomisme i pioner de l’estudi de la física. “La teoria atomista de Demòcrit (460 a.C.-c. 370 a.C.) va ser precursora de la teoria atòmica moderna. Va pertànyer a l’Escola d’Abdera, situada a la costa de Tràcia i fundada per Leucip de Milet, que va ser el seu mestre i tots dos són considerats els fundadors de l’atomisme. Se l’ha considerat com el pare de la física o el pare de la ciència moderna. Les seves doctrines van ser molt influents a l’epicureisme, i ressuscitades en l’Edat Moderna durant la Il·lustració. Al costat de la ciència aporta moral de felicitat i justícia”, resumeix.
Per la seva part, a “La Venus de Milo como icono de belleza”, Callabed reflexiona sobre una de les més figures que millor representen l’ideal i el cànon de bellesa del període hel·lenístic de l’escultura grega. “La Venus de Milo (o Milos) és una icona de bellesa clàssica i femineidad de la nostra cultura occidental. Aquesta obra de l’Antiga Grècia va ser esculpida durant el període hel·lenístic entre els anys 150 a 50 a.C. Es creu que per l’artista Alexandrós d’Antioquia i, anteriorment, es va atribuir a Praxíteles. Fins al 1820, l’escultura tenia un plint que incloïa una inscripció que esmentava a Alexandrós que també va ser autor d’una estàtua d’Alexandre el Gran que es conserva avui en el Louvre”, assenyala l’expert.
A “El hito del Discóbolo de Mirón”, el president del Club de Pediatria Social prossegueix amb les seves referències a l’escultura grega per referir-se a una altra icona, el Discòbol, considerada la primera figura que va aconseguir capturar amb realisme i harmonia un instant d’acció humana sense perdre la serenitat. “Estilísticament, la seva gran aportació va ser la d’haver estat capaç de traslladar la sensació de moviment a l’escultura, combregant així amb les reflexions de l’Escola d’Elea entorn del problema del moviment, tal com per llavors plantejaven Heràclit i Parmènides“, considera.
L’acadèmic dedica “Zenón de Citio, creador del estoicismo” al fundador de l’Escola Filosòfica Estoica, que va iniciar cap al 300 a.C. a Atenes. “Zenó va ser deixeble de Polemó, Crates de Tebes i d’Estilpó de Megara. El seu pensament pren elements d’Heràclit, de Plató i en alguna mesura d’Aristòtil, i combat sobretot l’escola contrincant del seu temps: la d’Epicur. Zenó, de forma similar a l’epicureisme, va subdividir la filosofia en lògica, física i ètica”, resumeix l’expert.
Demòcrit entre els abderites per François-André Vincent – domini públic
A “La lucha por la libertad, según Heródoto”, Callabed reprèn una altra figura capital de l’Antigüedad: Heròdot, que a més de ser considerat amb ple dret pare de la història, ja en paraules de Ciceró, ho és també de la geografia i l’antropologia cultural. “Heròdot és en certa manera el primer antropòleg que explora mons aliens a la seva cultura. Obre ulls i oïdes a les tradicions d’altres pobles i elabora una pintoresca narració, una història d’horitzons llunyans, monumental i novel·lesca a estones; se’ns apareix com un viatger il·lustrat fascinat per Orient i Egipte, un pensador d’extraordinària amplitud de mires”, considera.
Finalment, a “Prometeo, el benefactor de la humanidad”, l’acadèmic rememora el mite de l’humà que va desafiar als déus és una de les figures més influents en la història de la cultura occidental i, des de l’Antiguitat a l’era contemporània, ha simbolitzat la rebel·lia, el progrés científic i el sacrifici. “El mite de Prometeu és el del tità que va desafiar als déus per lliurar el foc i el coneixement a la humanitat. Ha estat una de les figures més influents en la història de la cultura occidental. Va ensenyar als homes arts com la medicina, astronomia, matemàtiques i metal·lúrgia, ajudant-los a superar la seva condició animal”, recorda l’expert.
