Dr. Marc Yeste
Marc Yeste, director del Centre de Biotecnologia de la Reproducció TechnoSperm, investigador de l’Institut Català de Recerca i Estudis Avançats, professor de Biologia Celular a les facultats de Medicina i Infermeria de la Universitat de Girona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va ingressar el passat 21 de maig a l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya amb el discurs “El binomi complexitat-simplicitat i l’espermatozoide: el cas dels mamífers euteris”, en el qual va presentar les últimes investigacions que ha desenvolupat al costat del seu equip. Un treball que analitza com als mamífers placentaris la morfologia i fisiologia dels espermatozoides oscil·la entre formes extremadament complexes i estructures més simples, per adaptar-se a l’entorn de l’aparell reproductor femení. La recepció de Yeste va merèixer l’atenció tant dels canals de comunicació de la Universitat de Girona com del “Diari de Girona”.
A la seva exposició, l’acadèmic va explicar que, tot i que l’evolució s’ha entès tradicionalment com un procés que impulsa estructures cada vegada més complexes, a la biologia reproductiva dels mamífers placentaris (euteris) s’observa un equilibri fascinant entre complexitat i simplicitat. En espècies on la competència espermàtica és intensa, quan els gàmetes de diversos mascles competeixen dins del tracte reproductor femení, els espermatozoides solen desenvolupar caps molt allargats i flagells altament elaborats que els permeten assolir més velocitat i capacitat de penetració. Tot i això, a d’altres casos, l’evolució ha afavorit morfologies més reduïdes i simples que optimitzen l’eficiència metabòlica i la motilitat, demostrant que la simplicitat també pot ser una estratègia guanyadora.
L’expert va explicar que aquestes característiques són fruit de forces selectives molt concretes, ja que l’aparell reproductor femení actua com un filtre extremadament exigent: els espermatozoides han de sobreviure al moc cervical i a altres barreres hostils, la qual cosa condiciona directament el seu disseny morfològic. A més, les femelles exerceixen una selecció críptica que afavoreix determinats tipus d’ejaculació. Segons les investigacions del grup TechnoSperm, l’espermatozoide no pot entendre’s com una cèl·lula aïllada, sinó com a part d’un sistema integrat on la qualitat de l’ejaculació i la taxa metabòlica de l’espècie juguen un paper fonamental. Aquesta dinàmica evolutiva revela que la natura no sempre aposta per la complexitat: de vegades, l’eficiència i l’economia energètica resulten més avantatjoses. Les troballes obren vies interessants per a la millora de les tècniques de reproducció assistida, on comprendre aquests mecanismes podria optimitzar la selecció i manipulació d’espermatozoides en tractaments de fertilitat.
Yeste també dirigeix l’Institut de Tecnologia Agroalimentària de la Universitat de Girona i és docent del Màster en Embriologia Clínica de la Universitat d’Oxford. Les seves recerques s’han centrat en la biologia de la reproducció de diferents espècies de mamífers. Ha publicat més de 260 articles i 20 capítols de llibre sobre la matèria i ha participat en més d’un centenar de projectes d’investigació i contractes amb empreses. Coordina el Grup Consolidat de Recerca en Biotecnologia de la Reproducció de la Generalitat de Catalunya, que es desenvolupa de forma conjunta entre experts de la Universitat de Girona i la Universitat Autònoma de Barcelona.
