Teresa Freixes
Catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).
Article publicat al diari “La Razón” el 7 de desembre del 2021
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre el desprestigi que està patint la transició política espanyola pels continus atacs que rep des dels estaments polítics a l’article “Constitución y ciudadanía”, publicat el passat 7 de desembre al diari “La Razón” amb motiu de l’aniversari de la Constitució Espanyola. Per a Freixes, l’únic problema que té la Carta Magna és la seva aplicació, no una reforma cada cop més pregonada.
“A Espanya no hi va haver res de Piazzale Loreto, ni condemnes a militars colpistes, ni clavells als fusells, com havia pogut succeir a Itàlia vencent el feixisme, o en l’enderrocament dels coronels a Grècia o en la derrota del salazarisme a Portugal. La política de reconciliació nacional, proclamada pel Partit Comunista d’Espanya a la seva Declaració de Juny del 1956, en què va declarar solemnement estar disposat a contribuir sense reserves a la reconciliació nacional dels espanyols, posar fi a la divisió oberta per la guerra civil i mantinguda pel general Francisco Franco, aquesta política va convergir amb els acords derivats del Contuberni de Munic, el 1962, protagonitzat, entre d’altres, per liberals, democristians i socialistes”, va assenyalar l’acadèmica.
Per a Freixes, el franquisme va morir amb Franco i els Pactes de la Moncloa, la llei per a la Reforma Política i les eleccions del 15 de juny del 1977 responen al sentir majoritari d’una ciutadania que va donar suport al procés en un context difícil per tancar definitivament el règim. Així mateix, es felicita per una Constitució que reconeix i garanteix les llibertats de què gaudeixen tots els espanyols, reconeixent-ne els drets individuals i la plurinacionalitat de l’Estat.
“La Constitució del 1978, amb l’elenc de drets que reconeix i garanteix, amb el desplegament que ha originat mitjançant els estatuts d’autonomia i amb l’entroncament que ha permès amb les organitzacions europees, ha conformat una ciutadania portadora d’un sistema multinivell de drets que ens identifica com a membres d’una de les zones del món a la qual moltes persones d’altres indrets voldrien pertànyer. Molts perden la vida intentant arribar-hi. Els valors d’Estat Dret, democràcia, solidaritat, igualtat, llibertat i respecte als drets humans, inclosos els de les persones que pertanyen a minories, constitueixen el frontispici d’un sistema juridicopolític únic”, conclou.
