Rosalía Arteaga
Ex-presidenta i ex-ministra d’Educació de l’Equador, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina i acadèmica d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Entrevistes aparegudes en diversos mitjans de comunicació hispanoamericans
Rosalía Arteaga, ex-presidenta i ex-ministra d’Educació de l’Equador, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina, reconeguda activista per a l’educació i la infància i acadèmica d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), alerta sobre la necessitat que la societat civil i la dona cobrin més rellevància en les institucions públiques i siguin una palanca de transformació en la nova societat que s’obre després de la pandèmia en diverses entrevistes concedides a mitjans de tota Hispanoamèrica arran de la seva candidatura a la Secretaria General de l’Organització de Nacions Unides (ONU) per part del col·lectiu juvenil internacional Forward.
Aquest grup de joves va recórrer al procediment de l’organisme que contempla les candidatures impulsades per la societat civil dels estats membre més enllà que les presentin els seus governs, com fins ara ha estat el procediment habitual. Tot i que l’ONU no ha formalitzat la candidatura i l’única fins ara és la del secretari general al càrrec, el portuguès António Guterres, en només dos mesos aquest col·lectiu ha aconseguit suports a la candidatura d’Arteaga procedents de 71 països. S’arribi a formalitzar la candidatura o no, la irrupció de l’acadèmica al panorama internacional ha suposat una àmplia crida a una concepció de les organitzacions internacionals més humana i propera a la ciutadania.
Dra. Rosalía Arteaga
“Normalment parlem de societat civil com un ens amorf, però si sorgeixen lideratges crec que poden perfectament canalitzar les possibilitats, les posicions de la societat civil. Societat civil en la qual, d’altra banda, estem immersos tots nosaltres. Llavors per què no obrir camins diversos, d’una manera disruptiva, diferent, aportant alhora noves esperances? Per a mi, aquesta candidatura diu que hi ha una preocupació per part dels joves del món pel futur de les Nacions Unides. Demostra que als joves sí els interessa la política, que sí que els interessa com es porten a terme els processos, i això és meravellós. I també ens diu que a la gent li interessa el canvi i que li agrada que es facin coses d’una manera diferent. No desorganitzada, no acràtica, perquè això no vol dir de cap manera dir: no creiem en el sistema. Ans al contrari, creiem en el sistema de les Nacions Unides”, reflexiona Arteaga en declaracions al portal Infobae.
A més de destacar aquest lideratge femení fins ara silenciat que, al seu entendre, ha de marcar la nova era post-pandèmica, Arteaga centra també el seu discurs en l’educació, universal i igualitària, per construir una nova societat més justa i homogènia. En aquest sentit assenyala com la mateixa ONU,mitjançant agències com la Unicef i la Unesco, apunta el retrocés estimat en una dècada en educació a causa de la pandèmia. “Què s’està fent per evitar aquest retrocés? Crec que hi ha dos temes fonamentals: un ha de veure amb l’exclusió. Hi ha nens i joves que s’estan quedant fora del sistema educatiu. El món digital és més excloent, exclou als que no tenen un ordinador, als que no tenen un telèfon intel·ligent, als que no tenen connectivitat. Això és dramàtic i ho pagarem en un futur. Perquè un país que no es preocupa per la capacitació dels seus nens i joves està perdent totalment el futur. Això em preocupa, l’exclusió. I d’altra banda em preocupa la qualitat de l’educació. Sabem que no és igual una classe presencial que una en línia”, explica al mateix mitjà.
Al diari equatorià “Expreso”, l’acadèmica d’honor de la RAED explica com es va gestar la seva candidatura des que Forward la va contactar per les xarxes socials. “Em van contactar per Instagram. Això és real. Ha estat una forma fantàstica de connectar-se. Ells havien revisat el meu currículum i van pensar que era una persona idònia per a aquest tema. Que havia un full de vida neta. A mi em va semblar interessant. És una disrupció en com es porta a terme la política. Ells parlen de refrescar, de desafiar la forma en què es vénen fent les coses a les Nacions Unides, on a més és obvi que no ha existit mai una dona com a secretària general en aquests més de 73 anys que té l’organització”, explica.
