Dr. August Corominas
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “La bondat i la maldat”, on aborda les bases fisiològiques i culturals de l’actitud de l’ésser humà respecte als seus proïsmes. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles “Els quatre genets de l’apocalipsi gerontològic: solitud, silenci, dolor i nocturnitat”, “Reflexió antropològica de l’edat centenària”, “D’avis a néts”, “És possible arribar als cent anys o fins i tot més enllà?”, “Mecanismes de tanatoquímica i tanatofícs en el procés de la mort”, “Genètica i envelliment. Progèria i síndromes progeroides” i “Els grans beneficis de l’aquagym per a la salut integral”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
La bondat i la maldat
La bondat és l’exercici del poder que cada persona té per beneficiar els altres a propòsit. La maldat és l’exercici del poder que té una persona per fer mal amb d’altres propòsits. Estic molt interessat en la neurofisiologia de la conducta de la persona humana. ¿És diferent des del punt de vista molecular a una bona persona d’una persona dolenta? Jo crec que no. Ambdues propietats depenen de l’ambioma, exposat al genoma i l’epigenoma. Algun neuròleg afirma que l’acció de l’oxitocina està relacionada amb la generositat, la conducta maternal i la conducta paternal. La maldat masculina es relaciona amb la testosterona, donant prepotència, agressivitat i el poder i comandament del mascle. Els nens que pateixen maltractament o agressions físiques o abusos sexuals seran sens dubte responsables de moltes conductes agressives.
Josef Mengele
Els científics es pregunten si som bons o dolents per naturalesa. Thomas Hobbes creia que l’ésser humà era dolent per naturalesa, que l’home era un llop per al mateix home. Jean-Jacques Rousseau considerava, per contra, que l’ésser humà era bo per naturalesa. Per exemple, els salvatges s’ajuden els uns als altres en cas de necessitat. Sigmund Freud deia que la naturalesa humana conté la potència o la facultat tant de ser bo com de ser dolent. Personalment crec que es deu essencialment de la genètica, educació, família i la seva actitud (ambient correcte o maltractaments), convivència, amistats, agressions físiques o psicològiques, tòxics, pel·lícules, televisió i altres factors molt possibles que són específics de cada individu.
Els antropòlegs prenen com a exemple els exemples de la literatura i de la cinematografia: “Frankenstein”, “La bella i la bèstia”, “Dr. Jekyll y Mr. Hyde”, “El síndrome de Estocolmo”. Es parla en neurobiologia de la maldat de la tríada fosca (narcisisme, maquiavel·lisme i psicopatia). Ingo Zettler també considera l’egoisme, l’absència d’ètica i codi moral, el sadisme, la malvolença i l’interès social. Finalment se cita el conte de la granota i l’escorpí: aquest demana a la granota que l’ajudi a creuar el riu; ella li contesta que no, perquè li picaria. L’escorpí li promet que no. Ella l’ajuda a creuar el riu i a la meitat li clava l’agulló. Ella indignada li demana que per què ho ha fet. L’escorpí li contesta que és per la seva naturalesa. Aquesta introducció és el preludi per relacionar la maldat, la bestialitat, el sadisme humà i la tortura i la mort.
Un exemple de maldat actual el trobem a les accions criminals d’Adolf Hitler, Iòsif Stalin o Vladímir Putin, són les accions d’un senyor de la guerra de Nigèria, del grup terrorista Boko Haram, que recentment ha segrestat (per segona vegada) un grup escolar d’adolescents per aconseguir un rescat o una venda de nois i noies; elles venudes com a esclaves sexuals o simple regal als seus guerrers. Lamentable. Però què ha fet la societat d’Europa? I les Nacions Unides? És trist, però un nen africà val menys que un europeu. I les màfies que organitzen pasteres per a la travessia de Mauritània a les Canàries amb un preu de 2.000 euros saben que els emigrants es juguen la vida. ¿Això no és maldat, oferir als pobres un viatge que pot acabar en mortalitat i naufragi?
Shiro Ishii
La tortura és l’acte d’infligir deliberadament dolor físic o psicològic i possiblement lesions i seqüeles a una persona. Desgraciadament tenim a la història medieval grans, maleïts torturadors, com va ser l’inquisidor Tomás de Torquemada (1478-1497), autèntica maldat, bèstia humana, fanàtic, traïdor, cruel, ignorant, dèspota que feia servir els turments més refinats per obtenir confessions autèntiques i falses. Als camps de concentració, com era possible el dany voluntari, el dany pel gaudi, matances col·lectives, guerres, atrocitat, crueltat violència extrema, violència sexual, crueltat massiva, espant, temor a la població, amenaces de mal major, fams.
Per què tant odi a la humanitat? Fins i tot els animals són ferotges, però no cruels. En gairebé tota la història s’ha utilitzat la tortura per a les confessions dels enemics com ara càstig, venjança, reeducació política o religiosa. Els mètodes de tortura esgarrifosos més usuals són la flagel·lació, la gota malaia, els cops al cos o la planta dels peus, l’electricitat, l’empalament, l’agressió sexual… Tot això produeix dolor intens, ansietat, estrès psicosomàtic i ocasionalment la mort. En aquest país tenim amarga experiència dels mètodes que utilitzava la policia als seus calabossos. I les matances de milions jueus a l’Holocaust. I de presoners en mans dels doctors Josef Mengele i Shiro Ishii, metge japonès a la Segona Guerra Mundial. No van ser pura maldat les pràctiques?
