Aldo Olcese, president de la Fundació Independent i de l’Associació Nacional Societat Civil Ara, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i acadèmic de número i vicepresident de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’entrevista que el reconegut periodista Iñaki Gabilondo va fer a l’expresident del Govern Felipe González amb motiu del lliurament del reconeixement com a Espanyol Universal 2021 que li va concedir la Fundació durant una solemne cerimònia que es va celebrar al Casino de Madrid. Una històrica reedició de l’entrevista que Gabilondo mateix va realitzar a González el 1995, en plena crisi dels GAL.

En un diàleg de tu a tu i combinant l’anàlisi històrica amb la del present, González i Gabilondo reflexionen en una entrevista recollida en vídeo que es pot visualitzar al canal de YouTube de la Fundació Independent sobre els localismes, el sentit d’Espanya, la independència dels mitjans, la democràcia, el neoliberalisme, l’Estat de Dret, els serveis públics, la Tercera Edat, la pandèmia, la Transició, el nou mapa geopolític, el paper d’Europa i la representativitat de les institucions polítiques, la resiliència d’Espanya com a estat i el moment vital de l’expresident.

Durant el lliurament del premi, Olcese va destacar la qualitat humana i política de qui va ocupar la presidència del Govern entre el 1982 i el 1996, assumint importants reptes pendents de la transició, així com l’ingrés d’Espanya a la Unió Europea. “Figures com la de Felipe González ens permeten tenir esperances a viure en una societat millor i de més consens”. Així mateix, va ressaltar el “patriotisme del segle XXI” i la talla d’estadista.

González, per part seva, ha explicat nombroses anècdotes i experiències de la seva vida política. “No creguin que els donaré un discurs molt estructurat -va iniciar la seva intervenció-. El nostre és un gran país. Al llarg dels últims anys ens hem anat fent més babaus, cada cop ens mirem més el melic i ens estem complicant la vida. Cada vegada és més complicat ser polític. El polític és una persona presumptament culpable. Però el que importa és la noblesa de l’afany i l’eficàcia d’aquest afany per resoldre els problemes. Els polítics tenen la difícil tasca de resoldre els dubtes amb el coixí per no traslladar-los incerteses als ciutadans”. Sobre la Transició i el seu revisionisme va ser explícit: “No vull oblidar el que va passar, però no vull relacionar-me amb els mals de la rancúnia. M’estimo més ser fill de la democràcia que net de la Guerra Civil”.