Miquel Ventura, director de projectes de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors i impulsor del projecte d’observació i protecció de la biodiversitat marina Silmar, presenta a la comunitat acadèmica l’article “Compromesos amb la biosfera i el mar”, una reflexió sobre la necessitat de canviar l’actual model de desenvolupament que guia la Fundació i la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) en projectes com l’Expedició Científica a les Illes Galápagos o el complet informe Reptes Vitals per a una nova Era, que ja es troba a la seva segona edició.

La intensa activitat humana ens ha portat a una dràstica transformació de l’entorn natural que és cada cop més vulnerable i incapaç de contrarestar els impactes i les pressions a què l’hem sotmès. Les inversemblants i cada cop més recurrents onades de calor que estem patint i les prolongades sequeres en són una clara prova. És irrefutable que l’equilibri funcional de la biosfera, poc o més ràpid del que s’esperava, va remetent. Escalfament global, pèrdua de biodiversitat, pol·lució de l’aire i del sòl, contaminació del cicle de l’aigua (pluja, rius, llacs, estuaris i mars del món, etc.), tot això contribueix a augmentar la nostra vulnerabilitat i la capacitat de supervivència de la nostra espècie en un planeta perfecte. La pregunta és si reaccionarem a temps per evitar el més que probable col·lapse de la nostra civilització durant la dècada vinent.

La RAED i la Fundació continuen compromesos amb el propòsit de protegir el medi marí i fer valdre el seu capital natural, tant en l’àmbit ecològic com econòmic i humà, a través del projecte Silmar i de la iniciativa Bluecapitals. Aquestes són dues accions disruptives, útils i molt necessàries per contribuir des de l’acció local a preservar i protegir aquest patrimoni planetari de què depenem i del qual només en som els usufructuaris i del que ens inhibim de qualsevol responsabilitat envers les noves generacions.

Al llarg dels darrers anys la societat global s’ha fet una mica més conscient del nivell de contaminació del mar, sabent que més del 80% dels residus que es troben al gran oceà provenen dels rius i les zones litorals humanitzades. A més, gran part de la contaminació de les aigües costaneres i, específicament en mars tancats com el Mediterrani, el mar Negre, el Bàltic, el Caspi o el mar Roig, prové de la contaminació orgànica d’aigües residuals dels pobles i les ciutats que hi ha a les seves conques. Aigües que també aporten residus d’aliments, olis, microfibres, microplàstics, subproductes d’higiene i infinitat de compostos químics com detergents, ceres, silicones, micropartícules de cautxú, barrejat amb bacteris, virus i altres microorganismes insalubres, a més d’efluents d’origen agrícola amb alts nivells de pesticides, fòsfor i nitrogen. Un brou de cultiu que afavoreix la proliferació de bacteris patògens, microorganismes i algues que consumeixen l’oxigen dissolt a la columna d’aigua marina, empobrint hàbitats i ecosistemes i facilitant l’aparició d’espècies oportunistes i invasores.

La producció de plàstic a escala mundial genera 275 milions de tones de residus plàstics/any, un volum superior a la producció anual, atès que s’hi incorporen estocs produïts d’anys anteriors més el còmput del reciclatge. A les ciutats costaneres del planeta ubicades a menys de 50 km de la costa (uns 2.000 milions de persones viuen en aquesta franja litoral) se’n generen uns 99,5 milions de residus plàstics/any i la mala gestió d’aquests subproductes en generen 31,9 milions de tones/any de plàstics dels quals arriben al mar uns 8 milions de tones/any, el 20% dels quals queda flotant a la superfície marina i la resta s’enfonsa.

Dades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) del 2018 corroboren que les deixalles plàstiques causen la mort de més d’un milió d’aus marines cada any i afecten més de cent mil mamífers marins. La Xina és el principal abocador de plàstic, en llançar al voltant d’un milió de tones d’escombraries al mar, en gran part a causa de la seva enorme població que viu a prop de les conques dels grans rius i també al llarg de la seva extensa costa. El segueixen Indonèsia, Àfrica, Amèrica Llatina i la zona del Carib, Amèrica del Nord, la Mediterrània oriental i Europa.

Els ecosistemes marins funcionals són capaços de generar, a partir d’elements i factors biòtics i abiòtics, estocs de capital natural i un conjunt de serveis ecosistèmics vitals per al manteniment de la vida i el benestar humà. Serveis ecològics com el magatzem primordial que permet el cicle de l’aigua entre mars i continents, establir la protecció de la línia de costa, modular l’estabilitat climàtica que permet el desenvolupament de la vida marina en totes les seves formes, la generació de l’anomenada proteïna perfecta (Sharpless, 2013); una idea revolucionària sobre l’explotació sostenible del peix blau per alimentar el món protegint els oceans.

El gran oceà també manté sanes i productives les pesqueries, a més de conservar i produir biodiversitat. Genera el 60% de l’oxigen planetari i captura el carboni (carboni blau) sobrant de l’atmosfera (un procés ara molt alentit). Cal destacar la funció ecològica i ambiental dels manglars i les praderies marines, aquestes emmagatzemen als seus sediments aproximadament 83 TC/km² anuals, demostrant la seva major capacitat de retenció de carboni comparat amb altres ecosistemes terrestres (Fourqurean et al., 2012). A més, el procés de funcionament natural del sistema marí manté el paisatge litoral i les platges, elements essencials per al nostre benestar i per mantenir l’economia del turisme a escala mundial. D’altra banda, el mar conté infinitat de principis actius (farmacologia blava) integrats a la seva prou biodiversitat genètica i dels quals només en coneixem una mínima part. Avui, es comença a entreveure, gràcies a les noves tecnologies, les importants aplicacions mèdiques, farmacològiques i cosmètiques i que, en un futur pròxim, amb l’ús de la intel·ligència artificial i la biomimètica, podrem descobrir i utilitzar en tot el potencial.

Miquel Ventura

Miquel Ventura

La població mundial no deixa de créixer, establint-se en societats cada cop més complexes, interconnectades i interdependents, amb un denominador comú: la cultura del creixement i el consum on tot, o gairebé tot, es compra i es ven i on la pressió sobre el medi marí i el medi ambient en general és cada cop més difícil de frenar. Modular correctament el creixement, sobretot a través de l’educació, és un repte que cal afrontar sense dilació, si volem continuar prosperant com a humans. Un altre repte essencial és aconseguir la conciliació de l’ús sostenible dels mars i els oceans (ecologia) amb la gestió responsable dels recursos obtinguts (l’economia). Aquest procés de concordança ha de servir per trencar l’històric aïllament conceptual i professional que ha fet que les polítiques econòmiques i ambientals s’anul·lin mútuament, en lloc de reforçar-se i innovar per assegurar la vida de manera perdurable.

Perquè aquesta metamorfosi tingui lloc cal incorporar a les nostres cultures un canvi de paradigma sobre els objectius i visió de l’economia que, lluny de la productivitat i el benefici a qualsevol preu, ha de protegir, sobretot, el capital natural perquè generi els rèdits que permetin mantenir sa i actiu el mateix ecosistema oceànic i aportar els serveis ecosistèmics suficients per permetre la prosperitat humana ben entesa. Els reptes que plantejo com a principals tenen un factor de dependència des d’un punt de vista humà a l’economia i concretament a la inversió en capital i recursos que els estats i les corporacions han de realitzar per canviar les coses. En aquest sentit, la protecció eficaç dels ecosistemes marins del planeta, tant a zones costaneres dels continents, com als espais insulars i en gran part de l’oceà, és un repte fonamental que hem d’acceptar per garantir mars sans, ecològicament funcionals i productius.

Queda palès que les limitacions de creixement de la humanitat en un planeta finit ens faran tornar la nostra mirada al mar, perquè el nostre futur serà marí o no serà. Això només serà possible si som capaços de fer front a un altre repte essencial, invertir els esforços necessaris per impulsar la ciència i millorar el nostre coneixement sobre el gran oceà planetari. Les noves generacions han d’acollir la saviesa per veure als mars i els oceans una oportunitat per al progrés humà, en què prevalguin un profund respecte i l’admiració per la seva naturalesa. Enfront dels reptes plantejats, el risc més gran que pot experimentar la humanitat amb el coneixement i les eines de què disposa en el seu periple cap al futur, és no fer res i esvair-se.

En aquest context d’acció pel planeta el Centre Comercial Diagonal Mar de Barcelona, ​​patrocinador actiu del projecte Silmar i coincidint amb el 20è aniversari està impulsant el projecte de sensibilització social Reciclart. Aquest nou projecte integra art, sostenibilitat i consciència ciutadana per a la conservació del mar. Els artistes Albert Aran i Luciano Lozupone han creat un espectacular mural de grans dimensions (45 metres de llarg x 4 metres d’alt) mitjançant “live-painting”. L’obra incorpora elements i espais presents al centre comercial i desprèn valors i el propòsit de Responsabilitat Social Corporativa de l’empresa Diagonal Mar com és el caràcter mediterrani i la vinculació amb el mar, la sostenibilitat i la implicació per a la conservació del mar a través mitjançant el projecte Silmar. Al projecte Reciclart també hi han participat la Fundació Trinijove i la Federació Catalana de Vela i els clients del centre comercial Diagonal Mar. El mural es pot visitar al mateix centre.

Links d’interès: