Amable V. Esparza
Representant de l’Institut de l’Enginyeria Espanyola en el Comitè de Desenvolupament de Capacitats d’Enginyeria de la Federació Mundial d’Organitzacions d’Enginyeria de la Unesco i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Dr. Amable Esparza
Amable V. Esparza, cap del Departament Comercial i de Qualitat de l’Autoritat Portuària de Sevilla, representant de l’Institut de l’Enginyeria Espanyola al Comitè de Desenvolupament de Capacitats d’Enginyeria de la Federació Mundial d’Organitzacions d’Enginyeria de la Unesco i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar en les Jornades sobre el Practicatge i la Seguretat Marítima Portuària que es van celebrar a Cadis entre els passats 16 i 17 de setembre amb la ponència “La seguridad de los buques atracados en puerto ante el riesgo de zozobra”, en què analitza els motius de l’enfonsament de tres vaixells mercants atracats en ports espanyols per establir les bases de la seguretat professional en aquestes instal·lacions. Esparza és una veu autoritzada en matèria de transport marítim i logística i les seves opinions són habituals als principals mitjans de comunicació espanyols.
El vaixell Nazmiye Ana, bolcat al Port de Castelló
En concret, l’acadèmic recorda els casos dels vaixells Nazmiye Anna, Deneb i Super Servant 4. El Nazmiye Anna va sotsobrar al port de Castelló el passat 28 de juny durant la seva càrrega, va morir un estibador i un tripulant i el port va haver d’estar tancat al trànsit durant tres dies; el Deneb es va escorar cap al moll també durant la seva càrrega fins a quedar recolzat al moll al port d’Algesires el passat 11 de juny, i el Super Servant 4 va començar a enfonsar-se al port de Palma de Mallorca el 8 de juny de l’any 2020 quan estava llastrant diversos tancs per iniciar la descàrrega dels iots que portava a bord. Els pràctics de port, mitjançant la ràpida acció de remolcadors, van evitar la pèrdua del vaixell i tota la seva càrrega.
Per evitar aquest tipus d’accidents, Esparza advoca per la posada en marxa als ports espanyols d’un sistema de resposta ràpida davant d’emergències nàutiques amb un protocol clar i concís. Així mateix assenyala que és imprescindible fer valdre la necessària qualificació del personal que pogués tenir relació amb qualsevol actuació tècnica amb vaixells i les seves circumstàncies de navegabilitat i seguretat, així com reconèixer i dotar el criteri dels pràctics com a determinant en casos salvament i resolució d’emergència nàutica. De la mateixa manera assenyala la necessitat de definir mecanismes de control que assegurin l’estabilitat del vaixell en totes les etapes de la càrrega i descàrrega.
