Dr. Francisco González de Posada
Francisco González de Posada, president de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Humanitats de Lanzarote i col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va pronunciar entre els passats 15 i 18 de juliol a Arrecife un cicle de conferències sobre diversos esdeveniments històrics rellevants inspirats en la crida de José Ortega i Gasset que “commemorar és recordar amb vista al futur”.
La primera d’elles, el dilluns 15, va portar per títol “La mujer en la novela de Delibes” i va commemorar l’imminent centenari del naixement de Miguel Delibes, al que està dedicant una atenció especial per la condició comú de ser, autor i conferenciant, fills adoptius del municipi de Molledo (Cantàbria). González de Posada va esbossar la tesi doctoral que ha preparat per a aquesta commemoració, en la qual fa un estudi de la concepció de la realitat que ofereixen la física, la metafísica, la filosofia social, la sociologia i la lingüística en la construcció del realisme literari.
La segona, el dimarts 16, es va centrar en “El humanismo en la Europa del siglo XVI” per commemorar el cinquè centenari de Carles V emperador, com ha fet la revista “Cuadernos de Historia Moderna”, de la Universitat Complutense de Madrid. És allà on el conferenciant ha publicat un treball específic sobre Carles V i la ciència. González de Posada va caracteritzar la societat del Renaixement com una època de crisi i va descriure al científic humanista com a individu solitari, a la recerca de la seva veritat en la naturalesa i en la cultura. El conferenciant es va centrar en les icones europees Leonardo Da Vinci i Nicolau Copèrnic i en els espanyols Pedro de Medina, Andrés Laguna i Juanelo Turriano.
La tercera, el dimecres 17, va estar dedicada a “El sistema periódico de los elementos. La contribución española”. L’estudiós va recordar el descobriment dels elements, en la creença que eren realment elementals o fonamentals, amb la important contribució de Dmitri Mendeléiev, qui els va organitzar el 1869 a la primera Taula Periòdica. González de Posada va dedicar una atenció especial als descobriments espanyols: el platí per part del marí Antonio d’Ulloa, el wolframi pels germans Fausto D’Elhuyar i Juan José D’Elhuyar i el vanadi per Andrés Manuel del Río.
I la quarta, el dijous 18, “Casiodoro de Reina y la Biblia del Oso”, recorre la biografia del monjo jerònim que des del monestir de San Isidoro del Campo i les seves estades a Ginebra, Londres, Anvers, Frankfurt i Estrasburg va pretendre elaborar una confessió de fe que servís de trobada entre calvinistes, luterans i anglicans. La seva obra singular, la versió espanyola de la Bíblia, anomenada “Bíblia de l’Ós”, es va editar a Basilea el 1569 i des de llavors, al marge de la ignorància a Espanya de l’autor i d’aquesta obra, és l’obra espanyola més reproduïda després del “Quixot”.
