Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organització internacional Citizens pro Europe i acadèmica numerària i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va analitzar el passat 15 de gener en el programa radiofònic “Herrera en Cope”, de la Cadena Cope, la situació del poder judicial davant les crítiques i ingerències dels poders executiu i legislatiu. L’experta jurista va reflexionar sobre una actualitat marcada pel paper del fiscal general de l’Estat i la investigació judicial a què està sotmès i la proposició de llei que planteja de Govern de Pedro Sánchez per limitar la figura de l’acusació particular. Així mateix, l’acadèmica ha publicat l’article “¿De qué hablamos cuando hablamos de valores en el proceso de construcción europea?” al número 24 de la revista de cultura, ciència i pensament europeu “Pliegos de Yuste”, editada per la Fundació Yuste, corresponent a l’any 2024.
En la seva intervenció a la Cope, l’experta jurista va denunciar el desconeixement de la ministra d’Educació i portaveu del Govern sobre el funcionament de la justícia i va considerar el mal que fa a la credibilitat del ministeri fiscal la imputació del fiscal general de l’Estat. “Això ja és advertit als informes sobre l’Estat de dret de la Comissió Europea. Té el seu origen en el fet que al nostre sistema, i això caldria corregir-lo, el mandat del fiscal general de l’estat coincideix amb el Govern, és a dir, el nomena el Govern i dura el mateix que aquest. El fiscal té excessiva dependència governamental i se’ns han fet diverses advertències que hauríem de modificar-lo per donar-li més independència. En aquest cas concret, es tracta d’un fiscal molt controvertit. Va ser nomenat amb el dictamen en contra del Consell General del Poder Judicial, té en contra seu una sentència del Tribunal Suprem per abús de poder. ¿Com pot ser que un fiscal general estigui condemnat per abús de poder? Si li afegim tot el que ha semblat que ha pogut filtrar dades que coneixia d’un ciutadà…”, va reflexionar.
Així mateix, es va referir a la proposició de llei que alguns mitjans han donat en conèixer com a “llei Begoña” que limitaria l’acusació popular i que ha estat rebutjada per associacions professionals de juristes. “Des de la meva apreciació, s’insereix en un conjunt de lleis que s’adopten per intentar controlar a la justícia des del poder polític. Jo confio que aquesta llei no arribi a bon port perquè en el fons destrueix les garanties processals. Però no se sap mai per què ens estan acostumant que les lleis no es preparen amb coherència, s’elaboren les normes tenint en compte els vots que es necessitaran”, va assenyalar.
Per la seva part, al seu article a “Pliegos de Yuste”, Freixes aborda els valors fonamentals en la construcció i funcionament de la Unió Europea i el desenvolupament de tractats clau com ara el Tractat de Lisboa, que enumera valors essencials que han de ser respectats i promoguts per tots els estats membre, incloent la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat i l’Estat de Dret. El text critica l’existència d’organismes informals dins de la UE que no compleixen amb criteris democràtics, la qual cosa pot posar en risc l’Estat de dret, com és el cas de l’Eurogrup i de les reunions informals de presidents, on la falta de regulació pot portar a decisions poc transparents i responsables. L’experta advoca per una legitimitat més gran en l’elecció de líders, com el president de la Comissió Europea, i suggereix que la pròxima legislatura europea podria ser clau per avançar cap a una Europa més federal i democràtica.
A més, Freixes posa sobre la taula la política de cohesió de la UE, que busca reduir les desigualtats entre regions i donar suport al desenvolupament sostenible i planteja la necessitat de reformes a la presa de decisions, suggerint que la majoria qualificada s’hauria d’aplicar en temes sensibles. També emfatitza la importància de la participació ciutadana en el procés democràtic europeu. L’acadèmica analitza els mecanismes que la UE té per protegir aquests valors, incloent informes anuals sobre l’Estat de dret, procediments de sanció i mecanismes preventius. Tot i això, assenyala que l’aplicació d’aquests mecanismes pot ser complicada i poc efectiva, especialment quan es requereix la intervenció de múltiples institucions de la UE.
