Enrique Sada
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica els articles “Resaca de medio tiempo”, “Patrimonio, disidencia y vandalismo”, “Socialismo y eutanasia” i “Semana Santa sangrienta“, publicats entre els passats 12 de febrer i 3 d’abril al portal digital Código Libre i al diari “El Siglo de Torreón”, als que aborda diversos episodis de l’actualitat mexicana i internacional i els seus vincles històrics.
A “Resaca de medio tiempo”, l’expert critica l’actuació del músic porto-riqueny Bud Bunny a la final de la Super Bowl de futbol americà celebrada a Santa Clara (Califòrnia) el febrer passat. “Malgrat els aplaudiments falsos (pregravats) que es van posar com a fons per a la transmissió televisada de l’espectacle, més del 97% dels assistents a l’estadi van estar parats sense moure’s ni ballar com solien fer-ho visiblement a anys anteriors, i la raó va ser molt simple: ningú no entenia els balbotejos en una cosa semblant al castellà durant una actuació que segurament els va semblar un performance surrealista, però completament prescindible; a tal grau que ni la presència de Lady Gaga ni de Ricky Martin van aconseguir retenir a aquella altra meitat que lluny d’estar congelada va optar per retirar-se a comprar cervesa i refrescos”, resumeix.
D’altra banda, a “Patrimonio, disidencia y vandalismo”, Sada refereix l’episodi de vandalisme que va patir la parròquia del Sagrari Metropolità de San Luis de Potosí, a Mèxic, coincidint amb els actes reivindicatius de l’últim Dia de la Dona. “Un grup de manifestants va calar foc a una de les portes del temple, la qual cosa va provocar que les flames s’estenguessin cap a l’interior i generessin un conat d’incendi que va amenaçar de destruir-lo al costat de la resta del seu patrimoni històric-religiós protegit també al seu interior. No va ser sinó fins a l’arribada d’elements del Cos de Bombers Metropolitans de San Luis Potosí al lloc dels fets que aquests van controlar la situació, aconseguint sufocar l’incendi fins a entrada la nit per evitar danys majors a l’immoble històric, sent aplaudits per la seva intervenció valerosa davant la comunitat de fidels i la ciutadania que van saber reconèixer la seva tasca entre aplaudiments a favor dels mateixos i al crit no menys sorprenent de ‘Viva Cristo Rey!’, que no ressonava des de fa gairebé cent anys amb tan singular entusiasme”, explica.
Sada dedica l’article “Socialismo y eutanasia” a abordar la debilitat i desprotecció de les últimes joves que han decidit recórrer a la mort assistida o que se’ls ha ofert des de les institucions públiques com una sortida a la seva situació, amb el cas de la catalana Noelia Castillo com a paradigma. “En tots els casos aquesta pràctica ominosa s’ha perpetrat amb dones molt joves i manipulables que, tot i que majoritàriament tenen salut física, pateixen falta d’atenció psicològica professional, mentre l’Estat, que hauria de protegir-les i guarir-les, a través de polítiques socialistes, després del convenciment dels pares, els ven el suïcidi com a solució i les maten. Sota aquesta agenda política malalta en què la vida humana és d’un sol ús, es protegeix els delinqüents en comptes de les víctimes i el crim es premia dues vegades amb impunitat per al victimari i la desaparició de les seves víctimes o d’aquells que l’esquerra considera ‘febles’, es repeteixen les mateixes accions realitzades pel nacionalsocialisme a l’Alemanya dels 30 o pels comunistes a la Rússia soviètica: legals, transvestides de falsa pietat, però immorals i inhumanes pel final que en realitat persegueixen eugenèsicament”, denúncia.
Finalment, a “Semana Santa sangrante”, el col·laborador de la Reial Acadèmia relaciona la impossibilitat del Patriarca de Jerusalem d’oficiar la missa del Diumenge de Rams al Sant Sepulcre amb la contínua matança de cristians a Nigèria. “Tot hauria quedat en un fet aïllat si no fos per la immediata matança de cristians que es va desencadenar a Nigèria a partir del mateix dia, mateixa en la que els musulmans es troben assassinant impunement cristians a les principals ciutats i avingudes, a vista dels ulls del món i sense que ningú fes res per aturar-lo. Un vídeo viral mostra a una dona en profund duel a Angwan Rukuba, a Jos (Nigèria), plorant desconsoladament mentre abraça el cos sense vida del seu fill, a més d’haver perdut el seu espòs també en un altre atac musulmà en el qual s’han reportat prop de 50 víctimes per assalts amb metralladora, bombes en temples i linxaments públics a la regió de Plateau”, conclou.
