Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta del col·lectiu Citizens pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), apunta els diversos aspectes de l’acció del Govern presidit per Pedro Sánchez que col·lideixen amb la definició d’Estat de Dret que fixa la Unió Europea als seus tractats a l’article “¿Está en crisis el Estado de Derecho en España?”, publicat al diari “El Mundo” en la seva edició del passat 1 de desembre. L’acadèmica considera que al debat recent del Parlament Europeu que va abordar la situació d’Espanya després de la presentació de la proposta de llei d’Amnistia van quedar en evidència molts dels indicadors amb què la Comissió de Venècia aborda l’examen democràtic dels estats membres.
“La setmana passada va tenir lloc un significatiu debat al Parlament Europeu sobre l’existència, o no, d’una crisi a l’Estat de Dret a Espanya. Per primera vegada, els diferents grups polítics parlamentaris van confrontar al ple les seves opinions al respecte. I van comptar, a més, amb una significativa intervenció del comissari de Justícia, Didier Reynders, en què aquest va asseverar que, en el marc de les seves atribucions, estaria vigilant sobre com evolucionaria el tràmit parlamentari de la controvertida proposició de llei d’Amnistia, així com tot allò que derivés dels pactes d’investidura que el president del Govern, Pedro Sánchez, havia signat amb els diferents grups que van votar a favor seu, en aquest debat, contràriament al que manté el relat oficial, van quedar en evidència, és a dir, tremolant, molts dels indicadors amb què la Comissió de Venècia aborda l’examen de l’Estat de Dret”, inicia l’experta la reflexió.
Per a Freixes, en aquest debat es va evidenciar que més enllà dels incompliments puntuals pels quals les institucions europees ja havien advertit a Espanya, com la no-renovació del Consell General del Poder Judicial, la manca d’adequació de l’elecció dels seus membres als estàndards europeus o l’excessiva dependència governamental de la Fiscalia, ara s’apunten qüestions sistèmiques que justificarien una intervenció de la Unió Europea, que podria produir-se mitjançant el procediment per infracció de valors de l’article 7 del Tractat de la Unió o mitjançant la vinculació dels fons europeus respecte a l’Estat de Dret. La vicepresidenta de la RAED apunta, en concret, l’excessiu ús de la legislació d’urgència, la utilització indeguda de les proposicions de llei, la negociació fora dels òrgans parlamentaris, la fallida de la divisió de poders o la vulneració de la igualtat davant la llei i la discriminació que origina una amnistia que preveu perdonar delictes de malversació de diners públics.
“La independència i imparcialitat del poder judicial han estat també posades en dubte. Per unanimitat, totes les associacions judicials i de fiscals han manifestat una rotunda oposició que comissions parlamentàries ad hoc puguin verificar si ha existit ‘lawfare’, mitjançant procediments polítics, que no tenen res a veure amb el degut control jurisdiccional propi d’un Estat de Dret. Aquestes comissions, acordades als pactes d’investidura, ja estan començant a posar-se en marxa al Congrés dels Diputats, intentant generar una mena d’acovardiment en jutges, fiscals i funcionaris, que han començat a ser assenyalats com a objecte de tal sistema de control”, conclou Freixes.
