Pedro Nueno, professor de l’escola de negocis IESE-Universitat de Navarra, president de l’Escola de Negocis Internacional Xina-Europa (Ceibs) i acadèmic de número i president de la Secció de Ciències Socials de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre les oportunitats que s’obren als mercats emergents per a l’empresa espanyola i sobre la necessària remodelació de l’actual model fiscal i administratiu als articles “Emprenent”, “Preparant”, “Avançant” i “Webinareant?”, que ha anat publicant al diari “La Vanguardia” entre els passats 24 de desembre del 2022 i 15 de gener del 2023.
A “Emprenent”, Nueno incideix en la necessitat de la presencialitat tant a les relacions personals com a les professionals i, de manera particular, a la formació, de la mateixa manera que en plena digitalització segueixen sent impensables les celebracions familiars en línia. “La tecnologia digital està permetent que mantinguem converses veient-nos les cares, que vegem qui són els amics dels nostres germans, fills o nets, els paisatges dels llocs on són o els carrers embussats si són a Nova York o a Xangai (allà n’hi ha molts més). Però les coses en línia no tenen res a veure amb les coses presencials. Els que ens dediquem a la formació de directius descobrim que els programes en línia no són el mateix que els programes en què tots estan en una aula”, explica.
A “Preparant”, d’altra banda, l’acadèmic recupera un dels temes que ha abordat els últims mesos als seus articles: la necessitat de reformular tant l’actual model de jubilacions com el sistema de pensions a Espanya davant la certesa d’un envelliment acusat de la població i la manca de contribuents per mantenir les prestacions. “Si els estats estan endeutats i el nombre de jubilats creix i es viu més, on són els diners per pagar pensions durant 30 o 40 anys? No queda més remei que endarrerir notablement l’edat de jubilació i crear el nombre més gran possible de llocs de feina que cobrant puguin contribuir a pagar pensions, ja sé que a ningú li agrada llegir això, que ja ho he dit altres vegades, però cal acceptar la realitat i veure quina és la millor manera de manejar els problemes que ens està preparant futur”, assenyala.
A “Avançant” torna a qüestionar-se pel futur de l’automòbil, avançant que els motors híbrids són, ara com ara i al marge de legislacions, l’opció més realista de cara a un futur immediat. “Quines coses noves veurem als cotxes? Amb la recuperació de l’economia i el creixement de nous mercats com la Xina i l’Índia tenim milers de persones ben preparades treballant en R+D. Als anys setanta el Japó es va convertir en un gran líder tecnològic al sector de l’automòbil, tant al disseny de nous models com en les innovacions en la seva fabricació (entre ells el famós ‘just in time’, captava idees i suggeriments de tots els empleats) Ara sembla que Àsia pot tornar a ser el líder amb la Xina i l’Índia aportant molta tecnologia. Tots treballen en models autònoms”, assevera.
Finalment, a “Webinarejant?”, Nueno reitera la seva aposta per una educació de qualitat en què la relació entre professor i alumne, o entre professional i aspirant, siguin personals, cara a cara, sense rebutjar per això els avantatges que ofereixen les sessions en línia. “Al món de les escoles de direcció d’empreses estem convençuts que els programes presencials aporten molt més que els webinars. Conèixer empresaris o professionals participant en programes presencials aporta contactes rellevants, compartir idees, opinions i experiències que ningú exposaria per internet. Sense dubte, la connexió per internet pot afegir coses molt positives i hem de pensar que hi ha milions de persones interessades a aprendre en llocs llunyans els centres als quals els agradaria assistir i connectar-s’hi sovint pot ajudar-los. És útil, però no ens oblidem de la relació personal. De persona a persona, presencialment, entre classe i classe, es pot parlar de temes discrets, arribar a acords, generar amistats duradores, i això és molt difícil aconseguir-ho en línia”, conclou.